CuasiUnBloc

Més morts i a l'Iraq i a Gaza

A la premsa (diari Avui):

L'exèrcit nord-americà va confirmar la mort d'una quarantena de persones i va explicar en un comunicat que les seves forces havien dut a terme una operació militar contra un edifici sospitós d'acollir combatents estrangers "al desert, a 85 km de Hussaiba i 25 de la frontera siriana".

i una altra notícia:

Almenys deu civils van morir i algunes desenes van resultar ferides ahir a causa del llançament de projectils de l'exèrcit israelià contra una manifestació a la zona de Rafah.

Què voleu que us digui... en el primer cas penso que és un error massa gran confondre un casament (per molts trets a l'aire que es disparin per celebrar-ho, com és costum allà) amb un edifici sospitós, no sé si el nerviosisme dels soldats està arrivant a un punt ratllant la paranoia, o bé és que no estan tan preparats ni són tan professionals com diuen, o és que no consideren els iraquians com un poble a alliberar, sino que ja veuen enemics a tot arreu, i es tracta de caçar-los com a conills.

I en el segon cas... fer disparar un tanc per intentar dissoldre una manifestació? Això sí, quan hi ha imatges pel mig, s'han apressat a disculpar-se i a declarar que s'està estudiant l'error... explique-li-ho als morts, això.

Com poden seguir pensant que tot això pot tenir una solució militar definitiva? Perquè no agafen (tots) el camí més difícil, el camí de la pau? És més fàcil mantenir l'exèrcit alerta, entrenat, ben financiat, i unir tothom contra un enemic comú, que no pas ajudar econòmicament els altres (perquè donar els nostres diners a altres, si prous problemes tenim nosaltres?), obrir ponts de diàleg, demanar perdó pels errors comesos i acceptar el perdó que altres et puguin demanar... No, aquest segon camí no és pas fàcil, ni ràpid, però és l'únic que porta cap a algun lloc concret, l'altre no és un camí, només és donar voltes i més voltes sobre el mateix punt, sense arrivar mai enlloc.

20 may 2004.   (1991 bytes)

Pujada al Pic de Set Homes

Començem la temporada d'estiu de muntanya!

El passat dissabte dia 15, Josep Maria, Joan, Darío, Borrix i jo ens havíem proposat pujar al Canigó des del refugi de Marialles, però en arrivar allà la guardiana del refugi ens va informar que al cim hi havia quatre metres de neu i que no s'hi podia anar.

El que en un principi ens va semblar, però, que seria una passejadeta per passar el matí, es va acabar convertint en una pujada molt maca al Pic de Set Homes, una mica més al sud del Canigó. Un camí facilet, però plè de neu, i una pujada sense complicacions, però llargueta, ens van permetre arrivar al cim, des d'on s'albirava una perspectiva fantástica de tot el Pirineu nevat, el Canigó, el Bastiments i l'Infern ben a prop, i més lluny el pic de Madres i totes les muntanyes d'Andorra (tampoc no ens hi vam estar gaire temps, adalt, tant per no fer tard en baixar com pel vent que feia, que et gelava les mans en un tres i no res!)

La pujada no va tenir cap dificultat, la neu estava dura i es caminava molt bé, però la baixada va ser més complicadeta perquè el sol ja havia estovat la neu i anavem relliscant-nos uns i enfonsant-se els altres, així que l'arrivada de nou al camí, amb una terra ben ferma per trepitjar, va ser molt celebrada.

Ha estat una d'aquelles excursions de les que en gaudeixes tant per l'esforç que has fet com per les vistes que t'ha ofert la muntanya, ja que no ens va deixar pujar el cim que volía, ens en va oferir un altre...

Això si, si no hagués estat per la Marie-Jo, la guardiana del refugi, que ens va indicar on podíem anar i ens va deixar les raquetes i que es va portar de meravella amb nosaltres, segur que no hagues sortit tant bé. Moltes gràcies!

› segur que a Rocs & Pics ho expliquen amb més detalls.

Data: 17 may 2004.   (3802 bytes)

Arrencant Cuasi un bloc

Avui és el dia de la posada de llarg!

Després d'uns dies de fer alguns canvis a la web (si, l'enèssim canvi de disseny) i, sobretot, de modificar BarraPan per adaptar-la als meus interessos, avui arrenco aquest cuasi-bloc de manera una mica seriosa.

Encara s'han de millorar coses (arxius o comentaris, per exemple, o la part en castellà), però el troç més gros ja està fet, així que he decidit tirar-ho endavant.

11 may 2004.   (492 bytes)

I segueixen insistint

La setmana passada vaig llegir a Món Diplomàtic (la versió en català de Le Monde Diplomatique) un article sobre els anys de govern del PP, titulat La pesada herència d'Aznar, i tot el que ha representat en diferents àmbits (social, econòmic, cultural...). El mateix dia que vaig llegir-lo, el dimecres, el diari El País va treure la primera part (el dijous la segona) d'un informe on es parla de les investigacions immediatament posteriors als atemptats de Madrid i de l'actuació del govern (que seguia insistint en la tesis d'ETA quan ja s'estaven buscant als autors).

El divendres resulta que a la bústia em trobo un exemplar del "Terrassa Societat", un diari de difusió gratuïta de Terrassa, on en una columna (titulada Fòrum) el president del PP de Terrassa diu, entre d'altres:

Hemos vivido una campaña electoral muy intensa, crispada, llena de desaciertos y amenazas, repleta de frases vacías de contenido, de eslóganes de guerra propuestos por los que otorgan carnets de pacifistas, aunque sean unos intransigentes, y de un sinfin de despropósitos.

Destaco aquesta frase, però tota la columna està escrita en el mateix estil, que sembla calcadet al de les declaracions de Zaplana (amb la "mano manipuladora") o a les d'Acebes d'avui, demanant lleialtat. El que passa és que trobo que encerta bastant bé el que va ser la campanya, tot i que l'anàlisi que ell en fa no deu coincidir amb la meva.

Francament, no se si busquen brega perquè si, volen seguir amb el seu estil de crispació per obtenir no sé quins rendiments polítics, o és que és la única manera de fer política que saben fer després d'aquests anys.

Això si, vist tot això, no es pot negar que tots els integrants del PP van a una, i que les consignes es segueixen sense desviacions.

Que això sigui bò per tots ja és una altra cosa.

10 may 2004.   (2064 bytes)

Weblogs i BarraPan

Com que últimament sembla que m'he animat a escriure una mica més a la pàgina, m'he estat plantejant crear un weblog, però se'm presenten diversos problemes:

En el meu cas, no entraré a valorar el primer punt, però en quant al segon punt, sí que tinc clar que preferiria tenir el meu propi weblog per tal de poder tenir més control (disseny, resultats, etc...), però al compte que el meu ISP em dóna només puc posar pàgines estàtiques. També és veritat que jo no escriuré gaire sovint ni crec que se'm volguessin enviar gaires comentaris (i no és que menyspreeï als possibles lectors d'això), així que potser tampoc no necessito tota la potència que podria donar sistemes com els que esmentaba abans.

El fet és que en Ignacio Martín, un professor de la Universitat de Valladolid, ha desenvolupat una utilitat anomenada BarraPan que permet simular pàgines de l'estil de Barrapunto o Slashdot, i que es pot fer servir també per simular un weblog personal. El funcionament és molt senzill i es pot executar sobre qualsevol màquina Linux, perquè els requeriments són mínims i es basen en programes que porta qualsevol distribuciò per mínima que sigui.

De fet, passar aquestes pàgines a BarraPan és molt senzill, es tracta de crear només uns quants fitxers de text, el que ja és una mica més complicat és fer que el resultat sigui el que jo vull, és a dir, fer que la pàgina tingui el disseny que jo vull, perquè cal retocar algunes coses dels scripts originals però no sembla pas gaire complicat. Jo, de moment, segueixo amb les proves.

Data: 3 may 2004.   (4069 bytes)

IceWM

Porto uns dies sense escriure res perquè m'he embolicat a canviar l'escriptori que uso, fins ara utilitzava l'escriptori KDE, però a la maquina que tinc (un PII amb 196 MB de RAM) li costava una mica d'arrencar, i com que hi ha moltes utilitats que no faig servir i molts embelliments que tampoc no faig servir i carreguen excessivament el meu pobre ordinador, m'he passat a usar IceWM, que és molt ràpid en carregar, té un aspecte agradable (jo m'he instal.lat el tema Icequa), i té una integració perfecta amb les utilitats de KDE, així que no perdo potència.

Ara m'he acabat de configurar els menús per tenir les eines preferides a pocs clics, però tampoc no descarto fer un cop d'ull a altres escriptoris com XFCE, que és també molt ràpid (i a més la última versió té molt bona pinta...)... El problema que tinc amb això dels escriptoris és que a vegades em dóna per probar-ne un o altre i entre que proves, configures, i tornes a provar, se te'n va el temps volant i no has fet res...

28 abr 2004.   (1110 bytes)

Treball infantil

La setmana passada vaig llegir una carta a un diari on parlaven del treball infantil, i de la explotació i esclavatge a la que estan sotmesos molts infants encara avui dia a diferents països. Precisament avui és cumpleixen nou anys de la mort d'un nen paquistanès, Iqbal Masih, que fou assassinat precisament per lluitar contra unes condicions que va estar patint des de ben petit i per denunciar-les allà on va poder.

La llàstima és que nou anys després, i tot i algunes campanyes internacionals d'algunes ONG i del treball que s'està fent en alguns llocs, encara hi ha molts, moltíssims (un sol ja seria molt) nens i nenes que viuen sota aquestes condicions.Mentre d'una banda hi hagi encara gent que se n'aprofiti, i d'una altra, gent (empreses)que faci la vista grossa perquè així en treuen rendiment econòmic, aquesta situació no tindrà solució.És clar que nosaltres hem de fer alguna cosa desde les nostres possibilitats, com per exemple, no consumir productes de marques que s'enriqueixin amb aquestes pràctiques, i sol.licitar als nostres goberns que s'hi posin de debò...

Data: 16 abr 2004.   (3030 bytes)

Energies renovables

Avui el diari portava una notícia sobre una xerrada sobre les energies renovables feta a Barcelona.
No és cap novetat que se'n parli, d'aquestes, però en aquest cas m'ha cridat l'atenció el fet que es parli no només dels diferents tipus d'energies sino també del canvi en el model de distribució de l'energia, que sembla que s'aproxima més al model de xarxa cap a on sembla que va la societat (si més no, la societat occidental), i que podria facilitar molt més la implantació d'aquests sistemes (cosa que no depèn només dels governs i de les mesures administratives per afavorir, sino també de la demanda que el mercat -els compradors- en facin i de la oferta que presentin els constructors).
De totes maneres, penso que encara fará falta temps perquè s'extengui l'ús d'aquestes tècniques, entre d'altres, pels interessos i la força que les grans companyies de fonts tradicionals (carbó, petroli, nuclear) tenen en el sector. Potser, en aquest sentit, els països en vies de desenvolupament o d'industrialització, i amb grans necessitats d'energia, pendran la davantera, doncs és més fàcil i barat construir instal.lacions d'aquest tipus (tot i que sempre hi haurà projectes faraònics, com la presa de les Tres Gargantes a la Xina o la d'Ataturk a Turquía...)

Data: 14 abr 2004.   (3293 bytes)

Knoppix 3.3

Ràpid, segur i fàcil. He instal.lat la distribució knoppix 3.3 a l'ordinador, no m'ha donat cap problema i en un parell d'hores ja tenia instal.lat un sistema basat en Debian amb els 2'5 GB de software que porta, a més del mozilla thunderbird, el firefox i l'accés a xarxa amb ADSL funcionant.
Si abans ja m'havia agradat la facilitat d'instal.lació amb el knx-hdinstall a la 3.2, amb el knoppix-installer s'ha millorat moltíssim la instal.lació.
Amb distribucions com aquesta no hi ha excusa per no provar linux si es té un mínim interès...

2 abr 2004.   (800 bytes)

Navegabilitat i molles de pa

Una de les maneres més fàcils per situar al visitant d'un lloc és usar les molletes de pa (breadcrumbs):
sou a pag_1 > pag_2 > pag_3.
En un lloc petitó com aquest es pot implementar manualment, però en llocs grans o amb contingut dinàmic cal una manera més automatitzada de fer-ho. Aquests dies m'he trobat que necessitava una solució d'aquest tipus feta en java (jsp's) i no n'he trobat cap que s'adeqües a allò que necessitava, així que n'he desenvolupat una (una més, suposo). Avui he penjat una explicació i la utilitat.

26 mar 2004.   (591 bytes)

Post-eleccions

Després dels aconteixements de l'últim cap de setmana, de les manifestacions, de les movilitzacions, de la jornada electoral, he respirat tranquil. Com moltíssima gent d'aquest país fa (pels motius més diversos), jo també espero que es produeixi un canvi en la manera de fer política i que no tot quedi en un foc d'encenalls, que es refaci el que s'ha desfet aquest anys i que no es respiri tanta crispació en política. Això no voldrà dir, és clar, que no hi hagi d'haver tensions, equivocacions, malentesos, errors i aprofitats, però esperem que les coses es resolguin d'una altra manera i no tirant-hi terra a sobre o aplicant el "por cojones".
No és (només) una qüestió de colors polítics. És també una qüestió d'ideals i de confiança, de veure que realment amb diàleg es poden superar grans esculls.
Llàstima que, després de tan elevats pensaments, un segueix veient l'actitud d'alguns "supporters" del PP ("socialistas, vosotros sois los terroristas", cridaven l'altre dia... però com es pot ser tan curt de gambals?), o llegint i escoltant algunes coses de les que diuen els de la "Brunete mediàtica" aquests dies, i aterra de cop.
Tornem, doncs, al dia a dia.

Data: 17 mar 2004.   (3125 bytes)

Qui ha estat?

Durant les manifestacions d'ahir moltíssima gent es preguntava (ens seguim preguntant) qui ha estat l'autor d'aquest assassinat. Se suposa que el govern de l'estat ens hauria de mantenir informats, però, mentre que per gran part de la ciutadanía cada vegada sembla més certa la tería d'Al-Qaida, el govern segueix entossudit en la seva versió de la autoría d'ETA.
És clar que és lògic, com va dir Aznar, que després de trenta anys d'atemptats en qui primer es pensi sigui en ETA.
No es tan lògic, però, que dos dies després, i amb noves pistes, es segueixi pensant PRINCIPALMENT en ETA. Tampoc és lògic no fer cas als mitjans i agències estrangers, ni a la reivindicació que va arrivar al diari Al-Quds ni a la trucada telefònica d'ETA al diari Gara, ni als comentaris fets per Otegi el mateix dia 11 dient que no semblava ETA.
Tampoc és lògic que el president del govern acabi una roda de premsa de la manera en que va fer-ho ell el divendres al migdia, fugint d'estudi d'una pregunta i donant a entendre que no era correcta, o que el ministre de l'Interior es dediqui a ressaltar les coincidències amb altres atemptats o possibles atemptats d'ETA... per fer especulacions ja estàn les tertulietes de cafè, senyor Acebes.
És terrible, i fins i tot pervers, que l'atemptat ens hagi de fer pensar (o tornar a fer pensar, a alguns) que el partit que governa confongui el govern de l'Estat amb els seus propis interessos, o que amaga informació (com ja va fer en el cas del Prestige) o que la emet parcial o partidariament (com en el cas del PHN).
És terrible també que haguem de pensar quin tractament hagués tingut tot això si no hagués ocorregut a quatre dies vista d'unes elecciones generals.
Potser estic equivocat (tant de bò fos així, la nostra democràcia -nosaltres- es mereix quelcom millor) però veient com s'estan portant les coses, jo no puc evitar-ho.

Data: 13 mar 2004.   (4065 bytes)

Atemptat a Madrid

No puc dir gairebé res davant d'aquesta salvatjada, o potser voldria dir tantes coses i totes a la vegada, que no sé com ordenar-les.
El meu suport més gran a les víctimes i als seus familiars i amics

Data: 12 mar 2004.   (2153 bytes)

PHN

¿Serà veritat que l'informe desfavorable de la Unió Europea respecte al PHN és el preludi d'una denegació de fons per a dur-lo a terme? Si és així, potser això farà entendre a l'actual govern de l'estat que no es poden fer les coses de les maneres que ells les fan, tant per les formes (recordeu el "por cojones" de Cañete?) com pels continguts (obres faraòniques que perden d'un 15% a un 20% de l'aigua pel camí i que sobretot beneficien a les grans constructores, la pèrdua del delta...), i que hi ha altres solucions per portar aigua allà on és necessària.
És un bon senyal, però cal esperar encara a la resolució definitiva...

7 mar 2004.   (652 bytes)

Mosquejat

Després de matarme a passar totes les pàgines del site a XHTML i CSS, fer que sigui lleuger i fàcil de mantenir, i buscar que el codi que he escrit s'ajusti tant com pugui als estàndars, comprovar la validesa de les pàgines amb el W3C i no sé cuantes coses més, resulta que els senyors del servidor on hostatjo les pàgines posen un codi javascript al principi de cada pàgina que serveix per obrir una finestreta del navegador fent publicitat de, per exemple, un casino online... cosa que té diferents efectes, per exemple:
a) Fer la punyeta al personal que navega (i a mi què m'importa un casino online?)
b) Fer la punyeta al personal que fa pàgines(perquè la compatibilitat del codi se'n va a fregir espàrrecs)
c) Fer guanyar a l'ISP uns centimets extres gràcies a la meva feina, i a sobre ja els estic pagant una suma mensual pels seus serveis (entre ells, hostatjar la meva pàgina)
d) Fer que la gent pensi que sóc jo qui fa publicitat del coi de casino (brrr!)

Segurament hi ha més raons, però com a mínim, les exposades aquí ja em semblen més que suficients com per tenir el mosqueig que tinc amb aquest tema... Y, a sobre, he trigat tant en adonar-me'n perquè navego amb mozilla que, per sort, permet bloquejar popups... així que el dia que uso un M$ Explorer, paf!, em trobo amb la sorpresa... encara resultarà que en Gates i Cia tenen raó, i el software lliure no és tan bò com el pinten ;·)

1 mar 2004.   (1447 bytes)

Generar menus amb JavaScript

He modificat el codi de generació de menús en JavaScript, per fer-lo una mica mes fàcil d'usar. De fet, és gairebé el mateix codi que jo uso en aquestes pàgines. També he preparat un fitxer amb codi d'exemple per baixar.

29 dic 2003.   (311 bytes)

Nou disseny

Són les 00:03 de dimarts, per avui ja estic una mica saturat d'ordinador. Just he acabat de passar gairebé totes les pàgines al nou disseny, tot i que encara haig d'arreglar el menú superior i veure on poso els accessos a les pàgines en castellà i anglès (aquesta és fàcil, només n'hi ha una...)
Ara deixaré durant uns dies de pensar en el disseny de la pàgina per concentrarme en d'altres projectes que tinc abandonats i per llegir una mica (tinc pendent l'últim d'en Harold Bloom, i, pel que poquet que he llegit, té bona pinta).

2 dic 2003.   (558 bytes)

PHN

¿Serà veritat que l'informe desfavorable de la Unió Europea respecte al PHN és el preludi d'una denegació de fons per a dur-lo a terme? Si és així, potser això farà entendre a l'actual govern de l'estat que no es poden fer les coses de les maneres que ells les fan, tant per les formes (recordeu el "por cojones" de Cañete?) com pels continguts (obres faraòniques que perden d'un 15% a un 20% de l'aigua pel camí i que sobretot beneficien a les grans constructores, la pèrdua del delta...), i que hi ha altres solucions per portar aigua allà on és necessària.
És un bon senyal, però cal esperar encara a la resolució definitiva...

Data: 7 mar 2004.   (2569 bytes)

Guia ADSL Linux

He penjat una petita guia per instal.lar un Modem Sagem Fast 800 sobre Knoppix 3.2, afegint-hi els "trucs" que haig de fer per poder connectar...

12 feb 2004.   (198 bytes)

ADSL a Linux!

Després de molts intents, a partir d'avui puc disfrutar de la meva connexió ADSL també amb Linux, i és que no trobava la manera de fer que el meu Linux reconegués el modem Sagem Fast 800 de Wanadoo...

5 feb 2004.   (213 bytes)

zetaDB

Des de fa uns dies treballava en la nova web de zetadb.com, una eina RAD per aplicacions web amb bases de dades relacionals per a Zope que esta tirant endavant un amic, avui l'he penjada, però encara queda feina per fer...

20 dic 2003.   (311 bytes)

No dono l'abast!

Com que em portarà bastant temps passar les pàgines en castellà a XHTML (n'he quedat una mica saturat), de moment trec l'enllaç, quan les tingui llestes ja el tornare a posar...

19 nov 2003.   (193 bytes)

Pic de Bastiments

Ahir dia 15 vàrem pujar al Pic de la Dona i al Bastiments, de bon matí feia solet, però a mesura que s'apropava migdia se'ns van tirar els núvols a sobre, varem fer cim i cap avall sense parar-nos gaire. Llàstima que vaig perdre la funda de les ulleres... A Rocs & Pics en Dario ho explica una mica més.

Data: 16 nov 2003.   (2476 bytes)

XHTML

Ja he passat totes les pàgines en català i la d'angles a XHTML. Ha estat una feina, però l'estructura de les pàgines s'ha simplificat moltíssim!

12 nov 2003.   (160 bytes)

Connectat

S'han acabat els problemes amb la xarxa, he estrenat línia ADSL. Ara estic passant aquestes pàgines a XHTML i CSS.

15 oct 2003.   (142 bytes)

Intent fallit al PedraForca

Amb tots els dies bons que ha estat fent fins ara, i un dia que ens calcem les botes per pujar al PedraForca ens trobem un temps de mil dimonis!

Ahir dissabte en Javi, el meu germà Eduard i jo, tot i el mal temps (només deixar el cotxe, a peu del refugi Lluís Estassen, ja estava tot el cel ben tapat) vàrem acostar-nos a propet del cim, però en fer la grimpada final ja estava plovent i feia molt de vent, i la roca estava relliscosa, així que vam decidir fer marxa enrera, en comptes d'arriscar-nos sense sentit.

De fet, en arribar al refugi vam veure que tothom havia fet el mateix o ho estava fent, perquè anava arrivant gent, així que ens ha quedat el consol d'haver pres la decisió encertada, perquè la muntanya segur que ens espera allà una altra vegada.

Tot i així, quan et passa això en una muntanya sempre se't queda l'espineta clavada, així que haurem de tornar-hi per poder-nos-la treure.

Data: 16 sep 2003.   (2872 bytes)

Tenir un amic

Una petita reflexió: Si alguna vegada heu sentit allò de que valen més pocs amics que no pas molts coneguts, feu-ne cas. T'ho miris com t'ho miris, els amics sempre t'ajuden, ja sigui en una carrera quan no pots més o bé quan estás passant un mal tràngol (moltes vegades sense saber-ho) ja sigui passant una bona estona o fent aquella trucada o carta després de molt temps per saber com estàs.

I moltes vegades també s'ha de continuar endavant encara que només sigui per tal de no defraudar aquell qui t'anima o que t'ha ajudat, encara que després un també surti guanyant. Sigui el que sigui, és ben difícil trobar un amic, però quan el trobes, cal no deixar-lo anar.

En fi, com ja he dit, si a vegades no tens un amic insistint, hi ha coses que no les acabaries.

7 abr 2001.   (788 bytes)

+ info

jue may 27 23:05:52 CEST 2004

CuasiUnBloc ha estat creat amb BarraPan (lleugerament modificat)