Pujada al Pic de Set Homes
Començem la temporada d'estiu de muntanya!
El passat dissabte dia 15, Josep Maria, Joan, Darío, Borrix i jo ens havíem proposat pujar al Canigó des del refugi de Marialles, però en arrivar allà la guardiana del refugi ens va informar que al cim hi havia quatre metres de neu i que no s'hi podia anar.
El que en un principi ens va semblar, però, que seria una passejadeta per passar el matí, es va acabar convertint en una pujada molt maca al Pic de Set Homes, una mica més al sud del Canigó. Un camí facilet, però plè de neu, i una pujada sense complicacions, però llargueta, ens van permetre arrivar al cim, des d'on s'albirava una perspectiva fantástica de tot el Pirineu nevat, el Canigó, el Bastiments i l'Infern ben a prop, i més lluny el pic de Madres i totes les muntanyes d'Andorra (tampoc no ens hi vam estar gaire temps, adalt, tant per no fer tard en baixar com pel vent que feia, que et gelava les mans en un tres i no res!)
La pujada no va tenir cap dificultat, la neu estava dura i es caminava molt bé, però la baixada va ser més complicadeta perquè el sol ja havia estovat la neu i anavem relliscant-nos uns i enfonsant-se els altres, així que l'arrivada de nou al camí, amb una terra ben ferma per trepitjar, va ser molt celebrada.
Ha estat una d'aquelles excursions de les que en gaudeixes tant per l'esforç que has fet com per les vistes que t'ha ofert la muntanya, ja que no ens va deixar pujar el cim que volía, ens en va oferir un altre...
Això si, si no hagués estat per la Marie-Jo, la guardiana del refugi, que ens va indicar on podíem anar i ens va deixar les raquetes i que es va portar de meravella amb nosaltres, segur que no hagues sortit tant bé. Moltes gràcies!
› segur que a Rocs & Pics ho expliquen amb més detalls.
Weblogs i BarraPan
Com que últimament sembla que m'he animat a escriure una mica més a la pàgina, m'he estat plantejant crear un weblog, però se'm presenten diversos problemes:
En el meu cas, no entraré a valorar el primer punt, però en quant al segon punt, sí que tinc clar que preferiria tenir el meu propi weblog per tal de poder tenir més control (disseny, resultats, etc...), però al compte que el meu ISP em dóna només puc posar pàgines estàtiques. També és veritat que jo no escriuré gaire sovint ni crec que se'm volguessin enviar gaires comentaris (i no és que menyspreeï als possibles lectors d'això), així que potser tampoc no necessito tota la potència que podria donar sistemes com els que esmentaba abans.
El fet és que en Ignacio Martín, un professor de la Universitat de Valladolid, ha desenvolupat una utilitat anomenada BarraPan que permet simular pàgines de l'estil de Barrapunto o Slashdot, i que es pot fer servir també per simular un weblog personal. El funcionament és molt senzill i es pot executar sobre qualsevol màquina Linux, perquè els requeriments són mínims i es basen en programes que porta qualsevol distribuciò per mínima que sigui.
De fet, passar aquestes pàgines a BarraPan és molt senzill, es tracta de crear només uns quants fitxers de text, el que ja és una mica més complicat és fer que el resultat sigui el que jo vull, és a dir, fer que la pàgina tingui el disseny que jo vull, perquè cal retocar algunes coses dels scripts originals però no sembla pas gaire complicat. Jo, de moment, segueixo amb les proves.
Treball infantil
La setmana passada vaig llegir una carta a un diari on parlaven del treball infantil, i de la explotació i esclavatge a la que estan sotmesos molts infants encara avui dia a diferents països. Precisament avui és cumpleixen nou anys de la mort d'un nen paquistanès, Iqbal Masih, que fou assassinat precisament per lluitar contra unes condicions que va estar patint des de ben petit i per denunciar-les allà on va poder.
La llàstima és que nou anys després, i tot i algunes campanyes internacionals d'algunes ONG i del treball que s'està fent en alguns llocs, encara hi ha molts, moltíssims (un sol ja seria molt) nens i nenes que viuen sota aquestes condicions.Mentre d'una banda hi hagi encara gent que se n'aprofiti, i d'una altra, gent (empreses)que faci la vista grossa perquè així en treuen rendiment econòmic, aquesta situació no tindrà solució.És clar que nosaltres hem de fer alguna cosa desde les nostres possibilitats, com per exemple, no consumir productes de marques que s'enriqueixin amb aquestes pràctiques, i sol.licitar als nostres goberns que s'hi posin de debò...
Energies renovables
Avui el diari portava una notícia sobre una
xerrada sobre les energies renovables feta a Barcelona.
No és cap novetat que se'n parli, d'aquestes, però
en aquest cas m'ha cridat l'atenció el fet que es parli no només dels diferents
tipus d'energies sino també del canvi en el model de distribució de l'energia,
que sembla que s'aproxima més al model de xarxa cap a on sembla que va la
societat (si més no, la societat occidental), i que podria facilitar molt més
la implantació d'aquests sistemes (cosa que no depèn només dels governs i de
les mesures administratives per afavorir, sino també de la demanda que el mercat
-els compradors- en facin i de la oferta que presentin els constructors).
De totes maneres, penso que encara fará falta temps perquè s'extengui l'ús
d'aquestes tècniques, entre d'altres, pels interessos i la força que les
grans companyies de fonts tradicionals (carbó, petroli, nuclear) tenen en el
sector. Potser, en aquest sentit, els països en vies de desenvolupament o
d'industrialització, i amb grans necessitats d'energia, pendran la davantera,
doncs és més fàcil i barat construir instal.lacions d'aquest tipus (tot i que
sempre hi haurà projectes faraònics, com la presa de les Tres Gargantes a la
Xina o la d'Ataturk a Turquía...)
Post-eleccions
Després dels aconteixements de l'últim cap de setmana, de les manifestacions, de les
movilitzacions, de la jornada electoral, he respirat tranquil. Com moltíssima gent
d'aquest país fa (pels motius més diversos), jo també espero que es produeixi un canvi
en la manera de fer política i que no tot quedi en un foc d'encenalls, que es refaci el
que s'ha desfet aquest anys i que no es respiri tanta crispació en política. Això no
voldrà dir, és clar, que no hi hagi d'haver tensions, equivocacions, malentesos, errors
i aprofitats, però esperem que les coses es resolguin d'una altra manera i no tirant-hi
terra a sobre o aplicant el "por cojones".
No és (només) una qüestió de colors polítics. És també una qüestió d'ideals i de
confiança, de veure que realment amb diàleg es poden superar grans esculls.
Llàstima que, després de tan elevats pensaments, un segueix veient l'actitud d'alguns
"supporters" del PP ("socialistas, vosotros sois los terroristas", cridaven l'altre dia...
però com es pot ser tan curt de gambals?), o llegint i escoltant algunes coses de les que diuen
els de la "Brunete mediàtica" aquests dies, i aterra de cop.
Tornem, doncs, al dia a dia.
Qui ha estat?
Durant les manifestacions d'ahir moltíssima gent es preguntava (ens seguim preguntant)
qui ha estat l'autor d'aquest assassinat. Se suposa que el govern de l'estat ens
hauria de mantenir informats, però, mentre que per gran part de la ciutadanía
cada vegada sembla més certa la tería d'Al-Qaida, el govern segueix entossudit en
la seva versió de la autoría d'ETA.
És clar que és lògic, com va dir Aznar, que després de trenta anys d'atemptats en qui
primer es pensi sigui en ETA.
No es tan lògic, però, que dos dies després, i amb noves pistes, es segueixi pensant
PRINCIPALMENT en ETA. Tampoc és lògic no fer cas als mitjans i agències estrangers, ni
a la
reivindicació
que va arrivar al diari Al-Quds ni a la
trucada telefònica d'ETA al
diari Gara, ni als comentaris fets per Otegi el
mateix dia 11 dient que no semblava ETA.
Tampoc és lògic que el president del govern acabi una roda de premsa de la manera en que
va fer-ho ell el divendres al migdia, fugint d'estudi d'una pregunta i donant a entendre
que no era correcta, o que el ministre de l'Interior es dediqui a ressaltar les
coincidències amb altres atemptats o possibles atemptats d'ETA... per fer especulacions
ja estàn les tertulietes de cafè, senyor Acebes.
És terrible, i fins i tot pervers, que l'atemptat ens hagi de fer pensar (o tornar a fer
pensar, a alguns) que el partit que governa confongui el govern de l'Estat amb els seus
propis interessos, o que amaga informació (com ja va fer en el cas del Prestige) o que la
emet parcial o partidariament (com en el cas del PHN).
És terrible també que haguem de pensar quin tractament hagués tingut tot això si no hagués
ocorregut a quatre dies vista d'unes elecciones generals.
Potser estic equivocat (tant de bò fos així, la nostra democràcia -nosaltres- es mereix quelcom
millor) però veient com s'estan portant les coses, jo no puc evitar-ho.
Atemptat a Madrid
No puc dir gairebé res davant d'aquesta salvatjada, o potser voldría dir tantes coses y totes
a la vegada, que no sé com ordenar-les.
El meu suport més gran a les víctimes i als seus familiars i amics
PHN
¿Serà veritat que l'informe desfavorable de la Unió Europea respecte al
PHN és el preludi d'una denegació de fons per a dur-lo a terme? Si és així,
potser això farà entendre a l'actual govern de l'estat que no es poden fer
les coses de les maneres que ells les fan, tant per les formes (recordeu el
"por cojones" de Cañete?) com pels continguts (obres faraòniques que perden
d'un 15% a un 20% de l'aigua pel camí i que sobretot beneficien a les grans
constructores, la pèrdua del delta...), i que hi ha altres solucions per
portar aigua allà on és necessària.
És un bon senyal, però cal esperar encara a la resolució definitiva...
Pic de Bastiments
Ahir dia 15 vàrem pujar al Pic de la Dona i al Bastiments, de bon matí feia solet, però a mesura que s'apropava migdia se'ns van tirar els núvols a sobre, varem fer cim i cap avall sense parar-nos gaire. Llàstima que vaig perdre la funda de les ulleres... A Rocs & Pics en Dario ho explica una mica més.
Intent fallit al PedraForca
Amb tots els dies bons que ha estat fent fins ara, i un dia que ens calcem les botes per pujar al PedraForca ens trobem un temps de mil dimonis!
Ahir dissabte en Javi, el meu germà Eduard i jo, tot i el mal temps (només deixar el cotxe, a peu del refugi Lluís Estassen, ja estava tot el cel ben tapat) vàrem acostar-nos a propet del cim, però en fer la grimpada final ja estava plovent i feia molt de vent, i la roca estava relliscosa, així que vam decidir fer marxa enrera, en comptes d'arriscar-nos sense sentit.
De fet, en arribar al refugi vam veure que tothom havia fet el mateix o ho estava fent, perquè anava arrivant gent, així que ens ha quedat el consol d'haver pres la decisió encertada, perquè la muntanya segur que ens espera allà una altra vegada.
Tot i així, quan et passa això en una muntanya sempre se't queda l'espineta clavada, així que haurem de tornar-hi per poder-nos-la treure.
jue may 27 23:05:52 CEST 2004
CuasiUnBloc ha estat creat amb BarraPan (lleugerament modificat)
