Avui fa 80 anys de la proclamació de la República i hi ha coses en les que no hem estat capaços d’arribar gaire més enllà.
No hi ha dubte que s’ha avançat socialment, en equitat, en condicions de vida, en educació, en llibertat… però hi ha temes que no s’han tocat. Seguim representats per una casa reial amb la que molts no ens identifiquem, som un estat aconfessional amb un estrany concordat amb l’Església, i segons quins temes polítics fundacionals de l’Estat ni els toquem. L’Espanya carca, fosca i retrògrada existeix encara, i fins i tot sembla que revifi de vegades, amb tocs d’internacionalisme i modernisme.
Fa 80 anys també que es va proclarmar per tercera vegada la República Catalana, dins d’una federació ibèrica. Temps perdut, per alguns, d’una banda i d’una altra. Perquè avui n’hi ha que encara volen una Espanya uniforme, i n’hi ha molts que ja no veiem una República Catalana dins una federació ibèrica. Hi ha temes que no s’han tocat, que segueixen oberts, però que han canviat: 80 anys son molts anys.
Queda molta feina per fer, moltes coses per explicar i moltes paraules a dir. Cal avançar més en les llibertats, no deixar-nos prendre el que és nostre. A nivell personal, a nivell de poble, a nivell de pobles.
