70 anys de l’Alzamiento Nacional. 70 anys d’ençà que el poble va decidir també revoltar-se contra els revoltats i no volgués acceptar la imposició d’un govern per les armes.
El somni d’una república (amb les seves imperfeccions) tallat de soca-rel no sols per una guerra fraticida, sino també per l’actuació d’una mal anomenada comunitat internacional que va fer els ulls grossos a l’ajuda militar de l’eix germano-italià i que alhora va torpedinar l’ajuda a la república.
70 anys i els hereus dels revoltats encara s’entesten a no condemnar ni a deixar condemnar el cop (d’altres el glorifiquen directament), 70 anys i la comunitat internacional segueix mirant cap a altres lloc o aixecant una mica la veu (no gaire, no sigui que molesti) quan qui pega és fort i qui rep no ho és tant (ara el Líban, però també Angola, Txetxènia, Timor Est, Nepal, Ruanda, Nigèria, Etiòpia, Somàlia, Yugoslàvia, Nicaragua, i tants d’altres llocs).
