En qualsevol situació, anar a remolc de les circumstàncies no dóna marge d’actuació: no et permet avançar-te i preveure el que ve, planejar accions o tasques, distribuir el teu temps i pensar en com solucionar els problemes abans que aquests es produeixin.
Estar a la defensiva, només reaccionant, no permet una actitud constructiva, perquè no és una posició còmoda, no tens la iniciativa, sinó que depens d’altres que no saps per on sortiran: cal donar-li la volta a la situació i posar-se en la posició contrària, prendre el timó o, com a mínim, poder decidir si girem a babord o a estribord.
I no és una qüestió de poder o no: és una qüestió de comoditat personal: poder decidir sobre el que fas, i com ho fas.
Comments:
Manel - Nov 6, 2010
Intentando seguir con el símil, quizá sería cuestión de encontrar la pieza perdida y poder seguir con el puzzle por allí por donde tu quieres…, no tener que dar un rodeo o esperar que otro encuentre la pieza.
serdemar - Nov 5, 2010
Si te sirve el mejor simil se me ocurre es que tengo un puzle de 5000 piezas encima de la mesa a medio montar, a veces pienso que me falta alguna pieza o que se me ha perdido y a veces consigo montar un trozo grande y soy feliz jeje.
