Fa uns dies vaig anar a una manifestació, ahir vaig anar a una altra. Motius diferents, i també punts coincidents.

No estic d’acord amb tot el que s’hi diu o s’hi fa, però hi ha vegades en què cal ser-hi, anar-hi, escoltar i observar. Hi vaig, i cadascú farà el que vulgui amb això, amb aquesta petita aportació: uns la ignoraran, d’altres diran que estàs de la seva part i uns tercers diran que no, que és de la seva. És igual: entra dintre del joc, aquesta manipulació, aquest escombrar cap a casa.

En sóc conscient, però ho faig pels meus propis motius, per les meves pròpies conviccions i raons, per les meves reflexions: per la meva pròpia condició de ciutadà lliure.

Tinc molt clar que la meva petita acció, per si sola, no aconseguirà res. Però la meva petita acció, junt amb la de molta més gent, si que pot provocar alguna reacció, algun canvi. Ara, o d’aqui uns dies, al carrer, o a les urnes. Però el que està clar és que sense acció no hi ha reacció.