Usar els serveis propis del govern com una plataforma que pugui ser usada per tercers és una molt bona idea. En Dave Briggs explica i expandeix una idea inicial del Servei Digital del Govern Britànic en aquest sentit.
Si utilitzem les diferents peces que componen els diferents sistemes com elements intercanviables que poden ser usats en diversos llocs, en comptes de repetir funcionalitats en sistemes verticals, estalviem despeses, reduim temps i facilitem el manteniment. I si a això hi afegim la possibilitat de reutilitzar aquestes mateixes peces en sistemes foranis al nostre, però amb les mateixes o similars necessitats, ja no només som nosaltres qui estalviem, l’estalvi és ara compartit també per la resta d’usuaris.
Com el mateix Dave diu, és una aproximació a una arquitectura orientada a serveis.
Fins aqui, sobre el paper, i sobre una única administració que doni servei a d’altres (siguin empreses, particulars o altres administracions) tot clar.
Però com apliquem aquesta reutilització a una estructura de govern de diversos nivells? Pensem en Catalunya, i apliquem els dos nivells de govern més propers: local i autonòmic.
Com fem que aquests dos nivells comparteixin aquestes peces? Segur que tenen elements comuns entre els diferents nivells, i està clar que tots els ajuntaments tenen les mateixes obligacions i necessitats, per tant sembla fàcil, en teoria, començar a pensar aquests blocs.
Però després resulta que cada casa aplica la seva recepta: les seves ordenances, les seves característiques i estructures de dades, i cadascú té unes regles de negoci similars però no iguals.
Això implica que el sistema a construir ha de ser enormement flexible, parametritzable i modular, per no parlar de les diferents tecnologies i llenguatjes que cadascú té a casa seva.
Així, com ho fem? Dissenyem un sistema tipus SaaS, parametritzable, però centralitzat i coordinat per algú? Es generen unes forges comunes a tothom, amb exemples en diferents llenguatjes i uns repositoris públics que es vagin actualitzant? I els grups de treball? Horitzontals, o liderats per algú? Podem usar un model de coneixement i programació similar al de l’Open Source, crear comunitats i establir ponts, distribuir coneixement i aprofitar esforços?
Els reptes tècnics i de coordinació son enormes, pero la idea és molt interessant i és la direcció en la que cal treballar per aprofitar millor recursos i coneixements.
Comments:
Equips i compartició de coneixements: una millor Administració | Quasi un bloc - Feb 5, 2015
[…] pública i privada i interoperabilitat, i també la compartició d’infrastructures (les administracions com a plataforma?) o, fins i tot, la compartició de coneixement i d’eines: seria viable, un repositori comú, […]
