Les administracions estan presents a les xarxes socials: canals de Twitter, d’Instagram, pàgines de Facebook i YouTube, per anomenar les més habituals.

És una aposta per estar més a prop de la ciutadania, de fer arribar millor la informació i els missatges, que no esperar que la gent entri a la pàgina web vist com va el comportament de tots plegats, que ens hem acostumat a que ens portin la informació en comptes d’anar a buscar-la.

Però el que té una lògica des de la vessant comunicativa i de servei, en té una altra des de la vessant política de les mateixes administracions, de la pròpia manera de fer dels canals, de la “conversa” que s’hi pot generar i de la manera de fer dels propis canals:

  • el missatge s’adapta al mitjà… però això no afecta al propi sentit del missatge, a allò que es vol dir?
  • si el missatge es redueix, es transforma en un titular, en una imatge o en un vídeo curt, perdem informació d’allò que es vol explicar? Aleshores, no pot passar que no s’entengui tan bé com caldria la feina de l’administració?
  • si la xarxa permet conversa, cal mantenir una conversa de tu a tu en segons quins termes? (no generalitzo, ull)
  • si es pot parlar directament amb el/la responsable polític com a tal per una xarxa social, què fem amb els que segueixen el camí habitual, o l’establert? No és aprofitar-se una mica? I el/la responsable política, no pot perdre una mica de perspectiva si entre en converses molt concretes?

L’aiguabarreig anterior, però, son detalls de les converses, que de fet venen donades pel mitjà i com s’hi parla: així, amb la idea d’anar a buscar la gent allà on hi és, no estem fent presoneres les nostres administracions de canals privats que ens poden anar fer com volen, arribant a filtrar els missatges? No podria ser això un desavantatge, o un problema? (es pot argumentar que la premsa també té filtres, biaixos i colors… però son coneguts i generalistes, no un algorisme que et perfila a tu diferent de la persona del costat i de l’altra i de l’altra…)

Ara que es destapa i es parla més de tot el que implica la personalització dels missatges que ens arriben… ens podriem arribar a plantejar no ja que les administracions estiguin al Fedivers, allà on vulguin, sino que tinguin les seves pròpies instàncies, amb les seves regles, públiques i reconegudes, amb contingut accessible per tothom i amb una línia temporal única? No seria això un missatge també important per part dels i les responsables polítiques de com entenen la igualtat en la comunicació i de fer arribar els mateixos missatges a tothom?

Les maneres de fer-ho i implementar-ho son moltes (nodes per cada administracio, nodes agrupats, un sol node públic, federacions públiques, vés a saber!)… i per molt que sembli naïf, o innocent, perquè no probar-ho? (i si, els recursos tecnològics de les administracions van prou estressats, per més que sigui fàcil posar un servidor d’això o d’allò).

Fa temps (anys) es van establir intents de xarxes públiques per donar ja no wifi, si no correus ciutadans, o blogs per col·lectius… perquè no portar la veu (no dic conversa) de manera oberta a les AAPP també?