Quant de paper fem servir cada dia per no res, d’usar i tirar? Fa dos dies vaig fer neteja de papers, de diaris, retalls i apunts que guardava de fa anys (van sortir coses del 1994 i del 1998) i que fa anys també que no mirava… total, uns quatre o cinc quilos de paper a reciclar…

Quants quilos de paper dec haver usat, només en diaris i revistes? Ara estic suscrit a una revista setmanal i abans comprava el diari un cop a la setmana com a mínim. Faig uns números ràpids:

  • 70 grams de revista * 52 números/any = 3,640 kilos de paper a l’any
  • 250 grams de diari * 52 vegades/any = 13 kilos de paper a l’any

16,1640 kilos: no sembla gaire. Però fa anys que estic suscrit i durant anys he comprat el diari, posem-li cinc a cada un d’ells. Els números es transformen: ara ja són 161,64 kilos de paper només en cinc anys.

Si a això hi sumem els gratuits que arriben a la bústia, un parell per setmana que agafo, els llibres que puc llegir i que no miro més, els papers que imprimeixo, uso a doble cara i després llenço… quant paper gasto?

I si això ho multipliquem per tots nosaltres? Els números començen a marejar.

Vist així, els arguments ecològics a favor dels lectors de llibres electrònics tenen més sentit. Si, sé que el lector és també un dispositiu fet de plàstic i metall, que gasta energia, que ha gastat energia i ha generat residus en la seva producció… però també han generat despeses de transports, embalatge i residus els papers, llibres i diaris…

Com posar-ho en la balança? Com equilibrar i calcular només amb aquests arguments a la mà?

Comments:

Manel - Nov 2, 2008

Exacte, Pere. Per això parlo de paper, però també dels materials de què estan fets aquests aparells i de com posar-ho a la balança: perquè el que guanyes per una banda, ho pots perdre per l’altra.

Quim - Nov 2, 2008

si a la balança poso en un costat el paper (teoricament reciclable) i a l’altra banda poso les morts i conflictes bèlics que comporta el Coltan………. a part de que es més dificil reciclar tots els components electronics. guanya el Paper. per cert: El principal productor de coltan és Austràlia,[2] amb el 10% de les reserves mundials, si bé existeixen reserves provades o en explotació al Brasil amb el 5% de les reserves, Tailàndia amb un altre 5% i a la regió dels Grans Llacs Africans (República Democràtica del Congo), aquesta última amb una estimació del 80% de les reserves mundials, en una zona denominada Kivu, tot i que el 2006 representava només un 1% de la producció mundial.[3] Segons informes d’agències i de la premsa internacionals,[4][5][6] l’exportació de coltan ha ajudat a finançar diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balanç aproximat d’uns 4 milions de morts. Rwanda i Uganda estan exportant actualment coltan robat del Congo a occident, principalment als Estats Units, on s’utilitza gairebé exclusivament en la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal.

pqs - Nov 2, 2008

Pot ser ajuden a estalviar paper, però no ajudaran a estalviar silici, coltan, coure, …

Manel - Nov 2, 2008

Quim, Mentre redactava el post pensava en això que dius tu, però em vaig voler ajustar només a l’aparell en si, no a les seves circumstàncies, si així es pot dir. L’extracció del coltan, com les mines de diamants, el cru al delta del níger o alaska o canadà, la deforestació de l’amazones per plantar soja i la destrucció de cultures alienes a nosaltres i petites son provocats no per l’aparell en si, si no pel nostre consumisme, del qual en som tant responsables nosaltres mateixos com les empreses que ens regalen mòbils que cada vegada ens permeten gastar més xarxa i serveis. La clau està en saber si necessitem l’aparell, quin ús en fem, i quina vida li donem. Això implica responsabilitat per part de cada un de nosaltres, i això és un altre tema… hi estàs d’acord?

Quim - Nov 4, 2008

Manel, no pots ajustar-te tansols al aparell, ja que com bé saps per fer una truita has trencar un ou. Estic d’acord amb tu en el consumisme que ens invaeix, però per sort o desgràcia aquest és el que fa moure la societat en que vivim. No m’imagino un pare llegint a la seva filla Claudia o al seu fill Martí un conte de la Blancaneus en un ebook (quedaria una mica desnaturalitzat i perdria l’encant de l’intimitat) Per cert, si et fa gracia llegir el Llibre Coltan d’Albert Vazquez-Figueroa,l’autor et dóna l’opció de descarregar-te’l gratuitament a: http://www.telefonica.net/web2/vazquez-figueroa/descarga/pormilmillones.pdf d’aquesta manera no tindras feina a portar a reciclar aquest paper, i com està en format pdf el pots llegir directament a la pantalla de l’ordinador i no tindras que comprar-te un ebook amb lo que tb estalviarem en Coltan. jajajaja

Arnau Fuentes - Nov 4, 2008

Home, si ens hi posem, ens hi posem. Per a imprimir un llibre/diari/revista fa falta una impremta, que segurament funcionarà amb algún ordinador. Afegim-hi rotatives, planxes i tota la maquinària necessària per a fabricar-ho (cargols, soldadors i peces de recanvi), transportar-ho i instalar-ho… Com bé diu en Manel, l’us que es fa del paper i els aparells es gestiona per cadascú, però (i això ho dic jo) el sentiment de culpa també. :)

Manel - Nov 5, 2008

Arnau, tens raó: tot objecte que cau a les nostres mans té un procés de fabricació, per tant, cal tenir en compte tot el cicle! (de fet, això podria lligar i ampliar el post posterior a aquest: un marcador ètic i ecològic per cada producte - no, això no és publicitat ;·) Quim, no m’imagino com dius llegint un conte des d’un ebook, però si la resta de coses. No me l’imagino, però, tal i com és ara, però qui sap com serà la cosa en el futur? Per cert, ja m’he baixat el llibre del Vàzquez-Figueroa i li faré un tastet, gràcies per l’enllaç…