Quan les xarxes socials s’usen per coordinar revoltes contra dictadors o per organitzar campanyes i moviments d’indignats a les democràcies occidentals son eines positives, que permeten que els moviments socials s’expressin més enllà de canals establerts o fins i tot d’impediments: ens felicitem per poder-les tenir.

Quan les xarxes socials s’usen per coordinar brots de violència simultanis que porten de corcoll la policia i que desemboquen en saquejos descontrolats, ens espantem del descontrol que tenim del que s’hi cou, del poc que sabem.

És el mateix que els hi passa als dictadors que no poden controlar el que diu la gent anònimament als seus països, quan Google, RIM, Microsoft, Yahoo o qui sigui hi colabora sembla que no son més que uns venuts, però els arguments que donen son els mateixos, o molt similars, als que pot donar ara el govern anglès per sol·licitar la col·laboració de RIM per al xat de les blackberry.

No comparo, ni ho pretenc, uns governs amb uns altres, però em sembla que els mateixos arguments poden ser emprats fàcilment amb finalitats molt diferents. Pot ser ara el fet d’intentar prohibir l’accés a xarxes socials a joves que “planifiquen la violència” (1) és una mesura de contingència, o el fet de sol·licitar la col·laboració de RIM per identificar responsables d’aldarulls tenen una base d’allò més comprensible, però no son les mesures a adoptar, ni el camí a seguir d’ara en endavant: son pegats que no resolen un problema més profund.

I el problema que no resolen és el mateix que el de les banlieues franceses, per exemple: pobresa, atur, poca educació. Passa més a barris amb molta immigració? Potser és també perquè son els que més quadren amb els perfils anteriors, i no cal anar gaire lluny, a l’estranger, a buscar-ho tot això. La solució no és immediata i no es resoldrà ara, però és educació, i redistribució de la riquesa. I sí, també efectivitat policial i un sistema de justícia que funcioni, però no només punint, sinó reeducant, reintegrant. I per això cal inversió, però si ja és difícil fer aquesta mena d’inversió “preventiva” en temps de bonança econòmica, com es fa en temps de crisi? Les mesures de contenció, que poden derivar fàcilment en represives i populistes, semblen més fàcils.

Els nostres governs tenen el repte de saber reconduir aquestes situacions i allunyar-se alhora de solucions i arguments fàcils que poden ser utilitzats amb d’altres intencions en països no democràtics.

(1) Com pensen implementar aquesta prohibició? Mitjançant una ordre d’allunyament a qualsevol aparell amb possibilitat de connexió a la xarxa?