Via Flaneuse arribo a Remixing cities, un interessant treball on es discuteix com es poden implementar al món físic, a la nostra societat, idees, conceptes i lliçons nascudes a la xarxa.
Quina és la diferencia entre la societat que ens trobem a la xarxa i la real? La societat a la xarxa s’autoorganitza, és flexible i proactiva i busca solucions als seus problemes, discuteix i aporta, construeix més que destrueix. La societat real té un ordre imposat, inestable, que no s’adapta bé als canvis, les organitzacions i les solucions responen moltes vegades no als interessos dels propis integrants del grup social si no a les directrius donades des de la part superior de la piràmide, directrius que poden ser estàndars i suficientment amplies com per adaptar-se a diferents situacions però que no resolen realment cap d’elles.
Per tant, és hora d’aprendre de la xarxa, i aplicar solucions socials a problemes socials, el que implica una major participació de tothom.
Però es podria anar més enllà? Aplicar solucions i organitzacions de la xarxa al món real podria permetre no només trobar respostes per problemes que els serveis de la comunitat (educació, seguretat, salut, per exemple) tenen avui en dia, si no que també ens podria permetre trobar potser altres formes d’organització social, basades no en un contracte amb el que decideix la majoria, si no en un absolut respecte per l’altre i una exigència total de la nostra total llibertat, en una xarxa pròpia de confiança basada en els nostres propis interessos.
En Pere Quintana exposava l’altre dia d’una manera molt clara aquestes idees tot parlant del sionisme digital.
I jo em torno a demanar, com ja fa temps: és possible implementar el sionisme digital?
