Mentre aquí ens distraiem amb la Llei Sinde, als Estats Units s’ha fet un pas en contra de la neutralitat de la xarxa.
I això son males notícies: obrir la porta amb arguments falaços (els de sempre: pèrdua d’ocupació, d’innovació, frè a la llibertat de les empreses) a la possibilitat d’un accés no neutral a la xarxa el que pot aconseguir és realment disminuir el dia de demà la llibertat del ciutadà.
Permetre que es pugui prioritzar un tràfic de dades en comptes d’un altre segons el que es pagui o segons criteris (que poden ser variables) d’importància obre la porta a internets de diversa velocitat, a que qui tingui més poder -econòmic, polític- pugui situar el seu contingut sobre el dels altres.
Qui està interessat en això seran les grans empreses productores de contingut, que així disposaran de canals més ràpids i millors per col·locar els seus productes (ara han de competir amb blogs com aquest, pobres d’elles), o fins i tot les mateixes empreses gestores de la infrastructura, que podran llogar o oferir els seus serveis no només en funció de la velocitat que ofereixin, si no del número de possibles visitants que puguin oferir: en resum, una xarxa dominada per interessos polítics i comercials, suportada en una infrastructura que pot acabar abandonant àrees poc rendibles.
El contingut i la informació no ha de ser més ràpidament accessible pels mitjans de què disposi el publicador (òbviament, sempre tindrà millor servei, accés, publicitat, enllaços, etc. un mitjà amb cèntims que no una pobra web personal), si no en funció de la qualitat del contingut que s’hi publiqui, de la validesa i veracitat del que s’hi diu.
Això és bàsic, és un pilar fonamental en l’exercici de les nostres llibertats, tant en el món real com en el món digital que és, cada vegada més, una extensió del nostre món real.
