El big data és el següent pas de la xarxa per explorar i explotar comercialment. El conjunt immens d’informació de tot tipus que es genera i s’emmagatzema, i la possibilitat d’interconnexió de les diferents sitges i de recerca i extracció de dades, resultats i tendències és un mercat que ningú vol desaprofitar.
L’Administració, com a actor econòmic i social de primer ordre, també té interessos i és part en aquest terreny: d’una banda, com a impulsora de solucions que facin ús d’aquest concepte i de proveïdora de dades; de l’altra, actuant com a reguladora i aplicant lleis i controls per garantir la privacitat de la ciutadania.
En el primer cas, l’Administració Local (sobretot) comença a jugar un paper molt important com impulsora en projectes de smart cities, que fan un ús molt intensiu del big data: la sensorització dels aparcaments i del trànsit en viu, la il·luminació pública i el reg, per esmentar els exemples més habituals, necessiten de l’extracció de patrons de comportament i la deducció de necessitats dels grans conjunts de dades que es generaran, per poder millorar l’eficiència i els serveis als ciutadans i la seva gestió.
Sembla clar que un primer conjunt de dades com sensors d’aparcament per camp magnètic o per infraroigs, o bé sensors d’humitat o de llum no han de ser un gran risc a la privacitat de les persones, però també estar atents a l’ús de dades de les càmeres de trànsit en temps real, que si que poden identificar vehicles individualment, per exemple, i que també poden fer-se servir com solucions de smart city per avaluar la càrrega de trànsit en vies i redirigir el flux rodat mitjançant panells o semàfors, o l’ús de mòbils per buscar aparcaments, rutes o fer pagaments de serveis públics, dades que també es poden creuar posteriorment. Aquest segon conjunt de dades si necessita de processos d’anonimització, més si es té en compte que en molts casos aquests serveis estaran en mans d’empreses privades que poden no tenir tant clar el dret de privacitat.
En el segon cas, com a reguladora, la mateixa Administració ha de ser conscient del dret a la privacitat, i ha de vetllar per la seva aplicació, mitjançant la redacció de lleis i mesures protectores. Ho ha de fer amb l’aplicació de mesures de control a les empreses que tractin amb aquesta informació, i donant exemple aplicant-se ella mateixa aquesta regulació en els seus propis processos interns: gestiona immensos paquets de dades molt sensibles de les persones (personals, econòmics, sanitaris, socials) que ara per ara encara poden estar en sitges diferents (donant una falsa sensació de seguretat) però que a mesura que avancin les capacitats d’interconnexió entre administracions poden donar lloc a temptatives d’usar-les en conjunt, ja sigui ella o per part de tercers.
L’Administració, doncs, s’enfronta a un doble repte al món del big data: saber impulsar solucions i promoure el seu ús, generant valor econòmic i social, i alhora fer que tot això es desenvolupi dins del marc del respecte a la privacitat, davant de la temptació i la pressió de grups amb diferents interessos que puguin voler barra lliure de dades.
