David de Ugarte i Pablo Mancini fan unes reflexions interessants sobre la confluència de diferents eines de producció, ja siguin els blogs, o serveis integradors de diversos canals com twitter o mugshot.

Com diuen, aquests nous serveis poden suposar la evolució o la complementarietat dels blogs, apropant-los a d’altres mitjans, tant en format com en expressió: podem passar de posts més o menys llargs a la dispersió d’idees concretes i compactes, més aptes pels mitjans mòbils actuals, podem passar també només del text a integrar diferents mitjans i diferents fonts d’informació.

Tot i les bondats del sistema, i de la possibilitat de generar un nou llenguatje i uns nous continguts, el format té unes caracterí­stiques pròpies:

  • La atomització dels missatges
  • El flux continu d’informació
  • La disponibilitat en diferents mitjans, això és, en qualsevol moment, d’aquest flux continu d’informació
  • La velocitat de propagació dels missatges, la instantaneitat de la conversa.
  • La traçabilitat del perfil digital d’una persona, l’accessibilitat en un sol punt de tota la seva “personalitat”: fotos, gustos musicals, prefèrències, interessos, opinions, connexions amb altres usuaris…

I em queda el dubte de si aquestes caracterí­stiques, que per determinats usos i finalitats poden ser perfectament vàlides (No suma cero en cita algunes al final d’un post sobre el tema), no poden fer que l’excés d’informació ens saturi, ens creï una dependència del propi mitjà, a més de l’empobriment que pot suposar l’atomització dels missatges.

Com tot, dependrà de l’ús que se’n faci:

  • Combinat amb blogs on s’expliquen i s’exposen d’una manera ordenada les idees, o contextopèdies, es poden generar converses interessants o, girant el sentit, a partir de converses ràpides es poden generar continguts, crear idees i des d’aquestes converses traslladar-se a mitjans amb més difusió (el “nosotros hacemos” que diu David)

  • Per si sol, sense punts de referència, pot convertir-se en un xat accessible des de diversos punts (divertit, però res més).