De hecho, es de lo más triste que en la mayorí­a de los casos en las escuelas elementales a los niños se les enseña el funcionamiento de Word, Excel y PowerPoint

[…]

criminal, porque los niños deberí­an hacer cosas, comunicar, explorar, compartir y no estar ejecutando herramientas ofimáticas.

(La Vanguardia, 4/1/2006)

Ho ha dit Nicholas Negroponte, refererint-se a la “educació informàtica” que es dóna a les escoles. Ho feia mentre explicava el sistema operatiu que portarà el OLPC.

Negroponte deu estar referint-se al sistema educatiu nord-americà, però la frase és perfectament aplicable a casa nostra. A veure si els responsables d’educació se n’adonen d’una vegada per totes: es tracta d’ensenyar conceptes, no eines. Perquè s’ensenya a llegir qualsevol llibre o a usar qualsevol enciclopèdia i en canvi només s’ensenya com usar el “Inicio > Programas”?

Cal posar Linux a les escoles? Sí­, per la seva filosfí­a i pels seus costos. Cal fer una distribució pròpia? Potser sí­, potser podem usar d’altres. Cal formar als formadors? Indubtablement: ells són els que ensenyaran els nous conceptes, els que transmetran les idees.

En aquest cas ens estem jugant molt més que el fet de saber fer anar unes eines o altres, ens estem jugant el saber explicar que les idees són de tots, que la informació no pertany a ningú i que tothom hi ha de tenir accés, que el coneixement no pot ser captiu de cap eina i, per tant, les eines no poden ser de ningú o, més ben dit, han de ser de tothom. Aquesta és la idea que hi ha darrera de Linux, això és el que el mou.

I no ens podem cansar de repetir-ho.