El meu pare m’ha fet notar avui una esquela publicada al “Diario de Terrassa” d’ahir, 18 de novembre de 2006.
Vaig a fer-hi un cop d’ull, pàgina 29, una esquela grandota, a peu de pàgina… hòstia! (perdoneu l’expressió):
“Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España ¡Presente!”
La signa una fantasmagòrica “Comisión Francisco Franco de Tarrasa” (transcripció literal), i suposo que deu venir donada perquè demà és 20 de novembre (dic fantasmagòrica perquè he cercat per la xarxa i no he trobat res d’ells, que no malpensi ningú, ara).
A mi no m’ha fet gens de gràcia quan l’he vista, tot i que, essent ben pensats, podríem dir que és un signe de maduresa democràtica que es pugui publicar una cosa així en un mitjà de comunicació avui en dia. A mi, però, em queda el dubte de si és un signe de maduresa democràtica, una rebequeria infantil dictatorial, o una “morriña” senil.
Actualització 26/11/2006: En Joan Rovira també comenta el tema, i trobo que de manera prou encertada: en democràcia, tothom té dret a dir allò que pensa, i és el que aquests han fet. Només cal no fer-los cas i expressar-nos nosaltres.
Comments:
Sergi - Nov 1, 2006
Impresionant, ,‘asembla que l’esquela feia 10x13. Aquest matí ho he sentit al “món a RAC1”, ha estat l’únic diari en tot l’estat espanyol que ha publicat una esquela dedicada al dictador, donant el relleu a la que tradicionalment publicava anualment l’ABC. Respecte al que tu deies optaria per la “morrií±a” senil.
Manel - Nov 1, 2006
Doncs ja és trist, haver de donar el relleu a l’“ABC” precisament en això i destacar per ser l’únic que l’ha publicada…
marinetix - Nov 3, 2006
Manel, jo també vaig tenir la reacció de buscar la Comisión per internet, i no vaig trobar res de res. Fantasmagòric, com tu dius. La pregunta és: hi ha algun objectiu subversiu amagat, darrere de l’esquela? Conté un missatge codificat incomprensible pels demòcrates de tota la vida? I el Diari, què hi pinta? Ja és trist, ja, que el Diari de Terrassa prengui el relleu a l’ABC en això…
Manel - Nov 5, 2006
Netix, Subversiu jo ho és, ja: tant com ho va ser al juliol del 1936; i codificat no ho és gaire, no, ni incomprensible, es més aviat directe. Diguem que precisament de delicadesa no en solen tenir gaire, no.
