Últimament em demano massa sovint quina és la direcció que està prenent el software lliure, o com a mínim, alguns dels seus projectes més emblemàtics: Ubuntu perd el temps amb l’experiment Unity i la competència al núvol amb Ubuntu One, Gnome multiplica la necessitat de recursos amb Gnome 3, OpenOffice/LibreOffice, i els de Firefox comencen disputes inútils sobre si cal o no el número de versió…
Mentrestant, Linux a l’escriptori no arrenca (l’eterna promesa?): hi ha massa distribucions i poc suport dels fabricants, o el que hi ha, és per escombrar cap a casa amb distribucions profesionals, no es solucionen problemes amb controladors i suport a hardware, Chrome comença a ser la opció de navegador versus Firefox (problemes amb flash, o treball amb dni electrònic, java…)
El que vol l’usuari és facilitat: de la mateixa manera que s’han millorat els procediments d’instal·lació i detecció automàtica de molt hardware, no es pot seguir treballant en aquesta línia, buscant la complicitat dels fabricants? Em fa l’efecte que s’esmercen molts recursos en camins que no son els que poden donar opcions de futur al linux.
I només parlem de màquines “tradicionals” (PC, portàtils o netbooks), els tablets (que semblen cridats a ser un dels dispositius de futur) potser val més no esmentar-los.
