Hi ha vegades que em fa l’efecte que el nostre món no ha avançat gaire d’ença l’Edat Mitjana, que vivim com un petit senyor feudal, contents i en l’abundància, protegits per altes murades mentres a fora els serfs a penes si tenen prou per subsistir. A vegades, el senyor surt a mercat i pel camí deixa caure algunes monedes, o va a la guerra en contra d’altres senyors, o, si els vilatans es revolten, els castiga.
El petit senyor feudal, que viu content i en l’abundància, reparteix feines que ell no vol fer i està content de la seva caritat, de la seva justícia, del seu statu quo i no veu perquè modificar-lo.
Avui llegeixo que els Estats Units tancaran la seva frontera amb Mèxic amb un mur, per frenar l’entrada d’immigrants. Aquí ja tenim els murs de Ceuta i Melilla i intentem blindar tota la façana marítima de la Unió Europea, des de les Canàries fins a Itàlia.
Anem construint el castell.
