Centres de dades i guerra híbrida

La nostra societat global està suportada per estructures molt centralitzades i alhora sensibles: línies elèctriques, abastiments d’aigua, pantans, centres d’energia (carbó, petroli, atòmica), punts de logística concentrada, cables submarins, centres de dades…

Si ja hem patit (hauriem de patir, de fet, encara) amb els combats prop de Zaporijia, ara els cada vegada més segurs sabotatges als gasoductes NordStream 1 i 2 encara ens ho haurien de deixar més clar, i els espionatges via el programa Prisma amb la connivència de grans empreses, els intents de punxar cables submarins o fins i tot les trencades accidentals de fibra, fan que tot plegat sigui molt més fràgil del que sembla.

I si és fràgil, és fàcilment atacable, i sembla que n’hi ha que no tenen escrúpols.

Què passaria, si s’ataquen centres de dades, per més redundats que estiguin, si passen a ser objectius militars? Deixaria molt tocada no ja la societat (adéu twitter, netflix, amazons i demés), si no que afectaria capacitats de resposta i logística de manera bastant ampla, tenint en compte la tendència creixent de l’externalització de serveis i l’ús del cloud, que toca de peus a terra als centres de dades.

Segurament l’Esquema Nacional de Seguretat això ho contempla, i a nivell de defensa europeu també es té en compte… però els nous tipus de guerra híbrida que s’estan veient al front d’Ucraína i tot al voltant del conflicte fan que de sobte tot és torni més volàtil.