Vull que guanyi Obama.

Sé que ni el món ni els Estats Units canviaran de cop, que es possible que no canvïi gairebé res perquè les inercies, les pressions i els lobbys son forçes molt poderoses.

Tot i així, vull creure en el canvi, no sé si puc, però vull fer-ho. Els valors que representa Obama i el seu missatge em son molt més propers que els d’en McCain, per molt que s’esforçi en allunyar-se de Bush: estic més a prop de l’Amèrica de Jefferson, Washington o Lincoln, de la imatge del GI q ue reparteix xocolatines als nens d’Europa, el Plà Marshal, els hippies i els primers hackers universitaris, de Thoreau o Phillip Roth, del diàleg i la premsa lliure que no pas de les naus del comodor Perry, del Maine a l’Havana, Vietnam o Irak, McCarthy o la Patriot Act, els boines verdes d’en John Wayne o Rambo.

A aquestes alçades potser és ser una mica il·lús, però tant de bò no sigui només un símbol d’una lluita per la igualtat que va començar fa quaranta anys, sino un canvi per tothom. Fet i fet, el que impacta d’Obama és el seu missatge. El seu color pot tenir una segona lectura en un altre context, però no és el més important.

Comments:

Manel - Nov 2, 2008

Gràcies per la recomanació, Arnau, el buscaré! El que dius demostra com les idees no són feu de ningú, i com l’apropament a uns axiomes inamovibles, o l’apropiament d’idees i conceptes per part d’un grup no porten res de bò. Em fa l’efecte que quan ja no es disposa d’arguments clarament diferenciadors en aspectes socials i econòmics, determinats sectors només poden refugiar-se en la bandera, la pàtria i la “cultura” original, segrestant aquests termes. De fet, d’això tenim exemples no gaire llunyans i per a tots els gustos.

Arnau Fuentes - Nov 2, 2008

Iep! Sabies que el terme “Republicà” el va adoptar Jefferson? Després va derivar de forma irònica al que ara és el partit demòcrata. Per altra banda, el partit republicà va accedir a la presidència per primer cop amb…. Lincoln! Jo em vaig quedar paradissim. Recomano fervorosament “El naixement dels EEUU” d’Asimov. Una cosa es què representava a finals del XVIII principis del XIX, (que potser McCain recupera una mica) però una altra molt diferent es què va passar a partir que els fonamentalistes cristians i els neocons (que han imposat Palin com a vice) ‘segresten’ el partit. :)