Que els antics diaris de paper encara no han entès el món digital és un fet. O potser es podria matisar una mica més i indicar que el que no han entès és l’actual món digital: la immediatesa i disponibilitat de informació (o hauríem de dir-li dades+successos?) tothora fa que la versió digital d’un diari de paper hagi de donar quelcom més que les dades pures i dures: aquestes es poden trobar a molts llocs, i més, quan moltes vegades això va de la mà d’una baixa en la qualitat de la redacció de la notícia.

Si bé el diari de paper sí que pot seguir mantenint el model “antic”, la versió digital ha de canviar: un mateix lector no llegeix igual un diari en paper fent el cafè que la versió digital en una pantalla. Tanmateix, però, la versió digital beu de la marca del diari de paper, i no pot allunyar-se gaire: entra en conflicte aprofitar-se d’un nom ja fet amb el fet de competir amb un mitjà amb unes regles diferents. I se n’estan ressentint, com no? La premsa es queixa del continu declivi en el número de lectors en paper, i que no arrenca en el format digital. Com ha d’arrencar, si moltes vegades no fan més que repetidors-ampliadors de notícies d’agència o de pobres continguts?

La qüestió és si la versió on-line del diari de paper pot mantenir una línia apart del “pare” de paper, valer-se de la marca i crear una línia pròpia. Si ho pot fer, si ho sap fer, pot ser que els diaris generalistes tinguin una oportunitat dins del mon digital. Si no, com simples ecos d’altres, no acabaran sent més que agregadors de notícies, i en aquest terreny ja hi ha gent que té molta feina feta. En tot cas, hi ha versions digitals de diaris que ja ho han entès, i que sembla que si treballen en aquesta línia, treballant més el multimèdia o continguts diferents, apostant per cobriments en directe de notícies i experimentant amb nous canals. Altra opció podria ser que les capçaleres matriu generessin petits diaris especialitzats, spin-offs d’informació en versió digital, dirigits a públics concrets i, per tant, més fàcils de focalitzar.

Son diferents apostes que el temps dirà si funcionen. El que segur que funciona i ningú pot substituir és el periodisme de qualitat, anar a fons dels temes i lligar caps. I això acostuma a no enganxar bé amb la immediatesa. I això, per desgràcia, sembla que és el que no s’està cuidant del tot.