La xarxa ens permet aprofundir i engrandir el nostre sistema democràtic. No només ens permet mantenir converses i escoltar opinions diferents de les nostres, sino que ens permet debatir-les, apropar-nos a altres idees i opinions, intentar entendre-les o debatir-les.

I això no és només entre “votants”. La xarxa ens permet també apropar-nos més als polí­tics que porten les regnes del sistema: podem veure què pensen, parlar-hi, discutir-hi, fora dels canals habituals, fora de les rodes de premsa, els comunicats, els congressos i els mí­tins. És clar que això no ho fan tots, només aquells que tinguin el temps, les ganes i la valentí­a d’obrir-se a la gent. Amb un blog, per exemple.

Per això les declaracions de la presidenta de Microsoft Ibèrica, Rosa Garcia, sobre el perill que pot tenir la relació entre polí­tics i internautes, sorprenen:

[…] advirtió ayer de las “peligrosas” consecuencias que puede generar la “relación democrática” entre polí­ticos y ciudadanos a través de las nuevas tecnologí­as, como el correo electrónico, porque “ciudadano no equivale a internauta” actualmente.

Garcí­a, que participó en Málaga en el primer congreso ‘Sociedad del Conocimiento y Democracia’, explicó que el problema está en que los dirigentes polí­ticos podrí­an confundir la información que reciben mediante este tipo de infraestructuras tecnológicas, utilizadas por una minorí­a de la población, con las opiniones del conjunto de la ciudadaní­a.

Està clar que els dirigents polí­tics no són tontos, i no confondràn les opinions o les inquietuds d’una part de la població amb les del total. Si, a més, tenen un blog, vol dir que coneixen mí­nimament el món de la blogsfera i la xarxa en general, i per tant, saben que només hi ha un subconjunt de la població representant (un subconjunt actiu, interessat, participatiu, però subconjunt al cap i a la fi).

Perquè, doncs, a titllar de perillosa la “relació democràtica” entre polí­tics i ciutadans? Perquè ens hi podem apropar més? Els tanquem en una gàbia de cristall tecnològica per tal que no puguin veure i observar la societat de prop? Què es pot esperar, però, d’aquells que s’omplen la boca amb la neutralitat tecnològica quan veuen perillar el seu estàtus, el seu quasi-monopoli sobre els ordinadors.

Aquesta mena de paternalisme tecnològic no és precisament el que convé als nostres polí­tics i a la nostra societat. Deixem que s’obrin nous canals de comunicació, noves vies de contacte, deixem que la nova societat en xarxa entri, ni que sigui a poc a poc, a la polí­tica. De ben segur que tots ho agraïm.

I si no, si no en volen fer cas, que després no es queixin de la poca participació. I participació s’ha d’entendre ara no només a l’hora d’anar a votar.