Per raons diverses, porto un temps amb un cert nivell de desconnexió del flux de notícies i novetats habituals: això no vol dir que no estigui al cas del què passa, que no m’interessi pel món ni pel meu entorn, és senzillament que he canviat de canals d’informació, de maneres d’arribar a les notícies i a les novetats i, sobretot, dels tempos de fer-ho.
Què vol dir això? Que ha baixat el meu consum de notícies on-line, de consultes a les xarxes socials i fins i tot a la televisió o als canals de ràdio d’informació… I no per això he deixat d’estar informat o he deixat d’assabentar-me de coses, senzillament, em centro en les coses importants. I les notícies segueixen arribant.
Això em fa plantejar-me fins a quin punt és necessari el nivell de connexió que nosaltres mateixos ens imposem: cal estar pendent de les xarxes socials, de les notícies, del correu o similars a tothora? No, segurament no. Això, però, no vol dir que em converteixi en un neoluddita o que deixi el meu telèfon a sobre de la taula, no: senzillament hem d’aprendre a dosificar l’ús que en fem.
Les tecnologies de la comunicació no són inherentment dolentes o bones, és l’ús que en fem nosaltres el que les farà d’una manera o altra. Que està tot pensat perquè estiguis connectat a tothora, consumint informació que no aporta res, limitant el teu temps de reflexió i de gaudi d’altres coses, que et poden rastrejar tot el que fas i així encara oferir-te més coses? Clar. Però aquí està el truc: en saber-ho i, sabent-ho, fer-ne un ús correcte. Programar el sistema.
És interessant provar-ho, i no és un debat nou, ni sóc el primer a provar-ho. Però comença a ser important que tots en siguem conscients, i no ja només els immigrants digitals, els que ens hem trobat tot això de més o menys grans: cal ensenyar-ho, sobretot, als nadius digitals, que ja pujen immersos en aquest món.
