Encertadíssim el canvi que proposa en David per saber qui som: no es tracta tant de saber qui ets (estudis, feines anteriors) sino què has fet: això em donarà una idea del que em pots aportar, de la teva vàlua, del que saps fer.

Quantes vegades no ens trobem amb gent amb uns currículums impressionants, una formació que sembla fora de sèrie, i que en realitat no tenen la més mínima iniciativa o ganes de treballar?

Els títols, les feines, poden donar una idea de per a què t’has preparat, però no de que realment sàpigues fer-ho. En canvi els teus fets si que parlen per tu.

Ho veurem aplicat als currículums, a la selecció de personal? Serà el món professional capaç de passar del rànking per punts de títols, feines i càrrecs a la avaluació d’algú per allò que ha fet, pels seus mèrits? És una meritocràcia desitjable com a escala de valors professionals?