Em demano si la lectura d’un llibre electrònic pot ser tan plaent com la lectura d’un llibre de paper o, senzillament, si la lectura d’un llibre electrònic pot ser similar a la d’un llibre de paper.

M’ho pregunto perquè els mitjans son diferents i, per tant, les maneres de llegir també:

  • El llibre de paper, el llibre-objecte m’aïlla de l’entorn, em fa centrar-me en allò que tinc a les mans i m’ofereix només una navegació endavant, una lectura lineal, em dóna una referència d’on soc gràcies al volum del que he llegit i del que em queda, la lectura no ofereix distraccions més enllà del propi text, si vull consultar referències haig de desar el llibre i buscar-les més enllà, trencant el moment.
  • El llibre electrònic, encastat com està en un dispositiu, em fa llegir d’una altra manera, més ràpid, dins del mateix flux de la lectura puc consultar en profunditat idees, visitar enllaços, el flux s’altera, ja no hi ha la linealitat de la narració i puc anar fora del text, viatjar per altres llocs. Això pot enriquir, però també dona velocitat i un canvi constant d’objectius, d’idees provinents de la lectura.

Potser un dispositiu que simuli el paper i incorpori els avantatges d’emmagatzematge dels dispositius electrònics pot ser interessant, en aquest sentit, els lectors de llibres de tinta electrònica son un avanç en aquesta direcció: es centren en l’objecte i no distreuen l’atenció.

Però també pot ser que el lloc natural d’un llibre electrònic sigui un dispositiu com els portàtils (amb pantalles més lleugeres i orientables, com l’OLPC o un tablet PC), amb un format no paginat sino continu, com les pàgines web, i que la atenció sigui només un tema personal, un canvi de costums respecte allò que hem après fins ara, com el pas de la lectura de pergamins a la lectura de llibres enquadernats.

(Nota: no estic gaire segur que un llibre sigui un dispositiu, però em prenc la llicència)


Comments:

El Llibreter - May 5, 2008

Estic d’acord amb tu que llegir en pantalla demana habilitats diferents que llegir en paper. L’atenció és diferent en cada cas, no pel que fa a la intensitat sinó més aviat pel que fa a les estratègies: no és igual llegir un llibre que navegar a través d’un text “amanit” amb imatges i música, per exemple. Per això em plantejava si els reproductors de llibre electrònic no serien una redundància, atès que semblen imitar massa el tipus de lectura del llibre de paper quan, de fet, estan més a prop dels ordinadors portàtils que, com bé dius, són cada cop més petits i lleugers. No crec que una forma de lectura suplanti a l’altra, però sí­ que el desenvolupanent de la lectura en pantalla redistribuirà les funcions dels diferents canals de transmissió del coneixement. Salutacions cordials.

Manel - May 3, 2008

Crec que potser aquesta és la gràcia dels reproductors de llibre electrònic: fer que la sensació sigui el més aproximada possible a estar llegint un llibre, oblidar-te que tens un aparell entre les mans, i suposo que per això gairebé tots ells venen amb una funda de pell, com si fossin una llibreta de la que llegeixes notes. Altra cosa és que la superfí­cie de lectura encara és prou petita. Com dius, son formes de lectura diferents i usos diferents, i aquests usos son els que ens faran escollir un canal o un altre: lectures reposades, de plaer, o lectures ràpides, cerques, de treball.