Ja fa temps que on treballo utilitzem un wiki per documentar projectes: manuals, codi, procediments, etc… i últimament estem fent un esforç per incloure més informació, dedicant-hi més temps. Com és normal en tots els projectes, com més ens hi dediquem més el millorem i l’afinem, i més intentem adaptar el nostre estil d’escriptura i documentació al mitjà.

Els wikis son una eina excel·lent per documentar en grup, propicien la col·laboració i incorporen mecanismes que faciliten el lligam de la informació i la seva consegüent millora. El que ja costa més es fer-los servir per diferents usos alhora: gestor de documentació, repositori de manuals i de llibres d’estil, gestor de tasques i de projectes, tot alhora i amb el mínim d’escriptura i de repetició de dades possible de cara als usuaris (o sigui nosaltres mateixos).

Això per si sol ja és un repte, i estem començant a provar diferents solucions tant d’organització com tècniques del propi wiki per salvar els obstacles, i aquest procés em fa observar algunes coses:

  • La eina (el wiki, en el nostre cas) no és una solució màgica, s’ha d’adaptar-la i adaptar-s’hi.
  • No es fa comunitat per si sola, cal treballar dur, explicar avantatges i desavantatges, tots els ets i uts. Com més transparència, menys problemes posteriors.
  • No ens podem tancar a sugerències de funcionament. Cal estudiar-les totes, adaptar les vàlides i explicar perquè les altres no ho són.
  • S’ha d’explicar el perquè del projecte i en què ens beneficia. Això ajuda a tenir una visió de futur i a portar millor possibles increments inicials de feina.
  • Fent comunitat: en què m’ajuda i en què ajudo.
  • És imprescindible un treball d’organització de la informació previ. Entrar dades sense més només incrementa el sac de pàgines desordenades. Busca-les després.
  • Conceptes per organitzar la informació: què volem trobar, per a què ens serveix, a qui serveix, què és necessari pels dos punts anteriors.
  • Cada eina té els seus límits, està dissenyada per una cosa. Voler forçar-la massa pot portar a un tou de feina extra, el que no té sentit.