Recordo l’anunci d’una campanya per televisió on a uns pares el metge li comunica els problemes que pot tenir el nadó el dia de demà: pot ser discriminat, no aconseguir els seus objectius laborals, tenir un sou més baix del que li pertoca i no sé quantes coses més. Els pares, angoixats, demanen què passa. Res. Només que la criatura serà una nena.

Em va impactar molt. Que avui en dia encara s’hagin de fer campanyes d’aquest estil és una cosa que ens hauria de fer vergonya, als homes. I encara ens hauria de fer més vergonya que n’hi hagi que ho ignorin o ho menyspreïn per pur egoïsme i comoditat, doncs la raó no pot ser una altra.

És molta la feina que queda per fer, i molt poques ganes de fer-la per part de massa gent.

Miro la meva filla de tres anys i penso en això. A casa l’eduquem en valors d’igualtat, tots, homes i dones, tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions. Però que passarà el dia de demà? Què passarà si surt a buscar feina i no la contracten perquè està en edat de tenir fills i això implica una baixa per l’empresa? Què passarà si fent el mateix que un altre cobra menys?

Què haig de fer? Educar-la en la igualtat i prevenir-la del que es trobarà? “Mira, filla, tot això està molt bé, però per tu i la teva parella. A la feina, a la societat, funciona d’una altra manera.”

Jo no ho vull, per ella. Ni per cap dona. Però no han de ser només elles les que lluitin i ho recordin.

Comments:

Red Crow - Mar 5, 2006

Eso si que es tercermundista, que tengamos que estar todavíía a estas alturas, justificando actos, organizando charlas, movilizando sectores, etc. a veces pienso que cosas por las que luchas con unas ganas terribles, se convierten en batallas olvidadas por el resto de la ciudadaníía. Tu no desistas en tu lucha, y educa a esa niña con unos principios y unos valores acordes a un sentido común. Y seguiremos esperando que esa utopía termine calando en el cerebro de todos los hombres y eso “quizás” nos sirva a todos de algo. Salu2.

JOAN MARC - Mar 5, 2006

amic Manu tu i la Iolanda ja esteu fent el que hau de fer, i el que molts haurien de fer, el que es trobarà la teva nena al futur, no podràs decidir-ho, tant sols sempre podrà dir que: els meus pares no eren així, ells m’ho van ensenyar d’una altra manera……….. una abraçada

Dragoncete - Mar 5, 2006

Sí que sembla mentida que avui encara passi això, falta feina per fer. Tothom hem de posar el nostre granet de sorra, encara que no esperem que la resta faci el mateix no vol dir que no tingui sentit seguir fent-ho. Una abraçada!

Marinetix - Apr 4, 2006

Clar que sí, Guerra! Tu no et rendeixis. Si som uns quants que eduquem els nostres fills amb els valors de la igualtat, la cosa podrà anar caient pel seu propi pes. Sí, sí­, la “cosa” està xunga i les nenes d’avui ho tindran difícil demà… Però no tant com les de la nostra quinta, i ni de bon tros com les seves àvies. No ens hem de rendir davant la injustícia flagrant! Ah, una petita observació: el cos de lletra dels comentaris és massa petit, o jo no veig res? No puc llegir els comentaris que hi han deixat els altres :-( Bona nit i tapa’t!