Gairebé tothom a sentit a dir que un dia els ordinadors substituiran els llibres, que tot es podrà trobar a la xarxa i que no caldrà més paper imprès. Cada cert temps surt una noticia per l’estil als mitjans de comunicació, parlant de la revolució mediàtica, similar a la invenció de la impremta, que s’aproxima. I poc després, aquesta notícia es dilueix en el no-res, en el silencia, com si ningú hagués dit res.

Avui, via fil rss, llegeixo una cosa similar. Com que és un tema que m’interesa, hi faig un cop d’ull. Comenta el que ja he dit abans, però ara ho han modernitzat i també hi fiquen la xarxa, els portàtils, els pocket PC o les Palm, per que es vegi que a qualsevol dispositiu es pot llegir un llibre. Si, tècnicament es pot fer, però no és gaire cómode.

El que més gràcia fa, però, és com et venen el producte: diu que n’hi ha alguns que permeten ajustar el tamany de la tipografia, subratllar frases, fer anotacions o marcar la última pàgina llegida… Uf! Això si que no sabria com fer-ho en un llibre de paper, dels de tota la vida. I això ho venen com avantatges frente al llibre tradicional! DespÅ•es de llegir això, queda clar que qui l’ha redactat havia de ser algú del departament de publicitat d’alguna companyia que es dedica a aquestes feines i productes. L’altra opció és pensar que el periodista creu que som tontos. Que afegeixin que es disminueixen els costos d’emmagatzematge i distribució ho entenc, però els avantatges anteriors… això són avantatges? I perquè no parlen de la incomoditat de llegir en pantalla, del pes de l’equip, de la resolució, del soroll, del consum, del temps perdut en apagar i encendre el sistema en només llegir? Clar que la notícia original parla de les reticències dels editors, no diu res de l’èxit o de l’acceptació que té entre el públic.

Ara per ara, segueixo preferint el llibre de paper, de millor o pitjor qualitat, però que no trigo res a obrir i a posicionar, que no em cansa la vista després de llegir una estona i que no em pesa a les mans. Dit això, estic d’acord en què moure àtoms és més car que moure bits, que els costos d’emmagatzematge, distribució, manteniment, etc, són elevats, que té una petja ecològica important (combustible, paper, arbres, aigua, energia, espai, residus) i que cal ser curós per mantenir-los en bon estat. Apart del preu, que moltes vegades no és gaire proporcional al que et venen (però això és una altra guerra).

Doneu-me un aparell que fusioni els avantatges de tots dos, i em tindreu convencut per passar-me a la versió electrònica (tot i que sempre quedarà aquell romanticisme d’obrir un llibre nou, l’olor, el tacte del paper, el llibre com a objecte).

Potser amb un aparell que combinés una superfície de tinta electrònica com les que ja s’estan provant amb un dispositiu de lectura on poder carregar el llibre ja seria un bon començament. Una interfície gràfica poc carregada, amb els elements justos per moure’ns pel llibre i fer-nos una idea d’on ens situem ja estaría bé (i no s’hi valen barres de desplaçament!). Un giny petitet, lleuger i flexible, no cal res més (per treballar amb els textos, cercar, apuntar, escriure, copiar, enganxar… per això ja estan els processadors de textos)

Diguem que és com una altra aplicació de la idea del basar: res de mega-aplicacions, aplicacions (dispositius, en aquest cas) que facin una única cosa, però que la facin bé.

Ja veurem per on van les coses. Però de moment, van per llarg, per molt llarg.

Nota: Per si us interessa, tant “La Vanguardia” com “El País” han publicat la mateixa notícia a partir d’un text de l’agència EFE. Curiós com han agafat el mateix text, l’han maquillat una mica, i au, a omplir espai per la maquetació.

Comments:

Quasi un bloc » Blog Archive » Pantalles enrotllables - Sep 3, 2005

[…] ue d’altres tenen més idees. De moment, sembla que l’aparell que demanava al juny per facilitar la lectura dels e-books està més aprop. […]