La notícia de que l’autor de Joc de Trons usa un PC aïllat de la xarxa i escriu sobre Wordstar em fa plantejar-me si no tindrem massa ximpleries al cap amb la interactivitat, la multitasca i totes les coses que ens fan ser productius. De fet, no sé si fins i tot la cerca d’un editor de text “zen” (ei, n’hi ha a pantalla completa, amb fons relaxant i musiqueta suau) és una xorrada majúscula de panxacontent.
És clar que hi ha necessitats molt diferents, però George R.R. Martin ha trobat la solució més adient i òptima a les seves necessitats: escriure sense distraccions. I usar el Wordstar, en un ordinador amb DOS, és molt, molt similar a estar picant a màquina o escrivint a mà en un full en blanc: per més que vulguis, no tens gaires coses més a fer, no pots fer una combinació de tecles i saltar a un navegador i distreure’t quan, de fet, o no tens xarxa o has d’anar amb un lynx o equivalent.
Això és extensible a treballar amb finestres a pantalla complerta, que permeten centrar-se en la tasca que s’està fent. Les pantalles amb moltes finestres obertes de diferents programes queden molt bé per mostrar possibilitats -i fer captures per presentacions-, però no son gaire útils a l’hora de treballar: és el paradigma de la multitasca i la compartició, de perdre més temps entre coses que no pas fent-les.
