Posar una papereta dins d’una urna: sembla fàcil. Escoltar els missatges, prendre una decisió i votar. Ja està.

O no. Per què ens hem de guiar? Pels candidats? Pel seu missatge o el dels seus equips? Pels seus programes? Perquè son dels nostres enfront dels altres? I la resta? És que a més dels nostres i dels altres, n’hi ha més, i no els deixen entrar o els volen fer fora. I els missatges? Què fem, ens basem en els missatges o en el que han fet en els últims temps? Tots han tingut, tenen, responsabilitats de govern, comparem el que diuen amb el que fan? El que proposen canviar? Comparem els missatges que donen en un territori amb els que donen en d’altres?

Si intentem fer la nostra elecció en base a criteris responsables, de societat, de ciutadania, de país, de futur, d’economia o d’educació, en base a mèrits i accions i ho comparem amb el que es diu i el que es fa realment, la decisió es torna molt complicada. Si en canvi la fem en base a criteris clàssics (la certesa del grup: els nostres o els seus) tot es simplifica: o es guanya o es perd.

La complexitat de la responsabilitat vers la facilitat de la certesa.


Comments:

Martí Margarit - Nov 0, 2011

Manel, també pots escollir el que et sembli més guapo al seu cartell… així d’arbitrari. Total, si guanya les eleccions farà el mateix que un altre que hagis pogut escollir pel seu missatge, el seu programa, les seves propostes,… estan tots podrits!!

Manel - Nov 0, 2011

Uf, no, per la foto no! ;) La veritat és que hi ha gent que treballa, i molt. És llàstima que el sistema no doni els resultats que voldríem, que ho haguem deixat passar i que els que se n’aprofiten siguin els el malmeten també… Tant de bò tots siguem capaços de recuperar-lo, reformar-lo i fer-lo més nostre. Potser hauríem de començar avui.