A La Vanguardia parlen de “Un manifest hacker”, de McKenzie Wark, on es parla del moviment hacker, però no des del punt de vista habitual (i erroni) que donin els “mass media”, sino des d’una perspectiva social i de filosofia de base del moviment (suposo que deu estar en la lí­nia de La ética del hacker y el espí­ritu de la era de la información de Pekka Himanen).

Em quedo amb un parell de frases, crec que prou representatives:

Muchas corporaciones van en esa dirección, en la que no hacen nada material. Todo lo hacen subcontratados y ellos sólo se ocupan de las marcas, de las polí­ticas de copyright, de acumular patentes… El poder se ha trasladado del control de la tierra al control de la manufactura y ahora al control de la información

Efectivament, és la vella lluita actualitzada, traslladada als nous entorns.

[…] no está en nuestros intereses dejarles a cargo de la información y de lo que representa: la herencia intelectual de la humanidad. Nuestras tácticas han de ser sutiles. No nos manifestamos en la calle, sino que creamos el código abierto, el movimiento del software libre, las licencias Creative Commons o la enciclopedia por internet Wikipedia, que son parte de un movimiento. Como decí­a Rousseau, la información quiere ser libre, pero está en todas partes encadenada. Cuanta más gente tenga acceso a la información, que es un derecho de nacimiento, más podemos manejar nuestro destino.

(els destacats son meus)

La primera part d’aquesta segona lliga amb el que deia l’altre dia la autora del blog La petite Claudine a una entrevista a El País:

[…] nuestros representantes polí­ticos son analfabetos en el medio digital y prefieren dejarse aconsejar por las sociedades con intereses económicos que a los ciudadanos que les mantienen

Apart de coincidir amb el que diuen, està d’allò mes bé que als mitjans tradicionals es parli també d’aquestes questions de manera encertada, sense fer servir clixes, perque a vegades dona la sensació que son mons paralels, sense connexió.


Comments:

Dragoncete - Mar 2, 2006

Totalment d’acord, que la informació és poder és una gran veritat. Més encara quan els diners són el que ho mou tot, fins a arribar a posar preu a la cultura. És cert que la presencia de internet a les notí­cies habituals és ben poca, simplement quan han atrapat a algun delinquent que utilitzava internet per activitats fraudulentes. Això el que fa es embrutar el nom d’internet de manera que la gent no hi vagi a buscar informació o notícies, i segueixi acudint als mitjans de sempre, on la informació és el seu poder. Li veuen les orelles al llop i tenen por,