Últimament la feina, la família i la casa consumeixen les meves energies i temps. Quan arriba la nit, que és quan acostumo a posar-me davant de l’ordinador per llegir correus i feeds per contestar-los i potser publicar alguna cosa, ja tinc poques ganes.

Així, em limito a una activitat de pura subsistència informacional: llegir el correu i els feeds per mantenir-me al dia, el que fa que se m’acumulin tant els correus per contestar com les idees per (intentar) desenvolupar…

Tot això m’ha fet més palès que intentar mantenir converses, amistats, xerrades, debats i demés costa un esforç suplementari, que buscar les teves fonts d’informació i organitzar-les, aprofundir en les notícies i buscar informació per tu mateix, tot i que a la llarga profitós, és una feina que és feixuga i per a la qual no sempre tenim ni ganes ni energies…

Em demano si això no serà una mena de sostre natural per a la participació en la societat en general: qualsevol activitat que vulguis desenvolupar tindrà sempre un preu (esforç, temps, dedicació), i no tothom està disposat a pagar-lo, tinguem internet i blogs o diaris i cartes del lector.