Ben bé la rabieta d’un nen petit: Denegar el permí­s de pas a les furgonetes que havien d’anar a buscar les caixes amb els primers papers que retornen, posar la policí­a municipal a vigilar, i fer que aquesta es cobreixi de pena tot entestant-se a no deixar-les passar, i tot seguit fer declaracions queixant-se d’una humiliació (humiliació de què?).

Entestar-se, enrocar-se en una postura sense defensa possible i no voler sortir d’allà, fugint endavant: ara proposa que els papers es quedin a Madrid mentre no es resolgui el recurs que van interposar: què volen, senyors? Impedir que l’arxiu es “desfaci”, que els papers surtin de Salamanca, o bé impedir per tots el mitjans, simple i llanament, que tornin a Catalunya?

El més penòs de tot, però, és veure com el PP s’entesta a fer llenya de l’arbre caigut i aprofita qualsevol ocasió per atacar al PSOE: les declaracions d’Acebes explicant que Zapatero a trucat a “Carórrovira” (lenemic públic número u per al PP, ara) per comunicar-li-ho, indicant un diàleg tipus “orden cumpida, mandato acatado”, i el barroer lligam que d’això en fa amb el fet de desmembrar un arxiu “Nacional” per tal que Espanya no sigui nació i si en canvi ho pugui ser Catalunya són insultants, exasperants, irritants, desesperants, cansines, esgotadores, tristes, enganyoses i repetitives. I ja no respecte als catalans, sino respecte a qualsevol intel.lecte mí­nimament decent.

Què pretenen guanyar, amb aquests tripijocs i amb aquestes declaracions? Més poder, més vots? La confiança d’algú que no siguin seguidors cecs sense raonament propi?

Per l’amor de Déu, no són constitutives de delicte declaracions incendiàries d’aquest tipus? No hi ha ningú al PP que tingui la mí­nima decència per fer-los callar o per fer-los fora del partit directament?

Suposo que no, donat que no son pas elements aïllats els que participen en aquest joc. Veurem on els porta.