Fins ara, els perfils i la manera de ser de les grans personalitats ens han vingut donats per la seva obra escrita: articles, llibres, cartes… ocasionalment, algun diari personal o la aparició d’un feix de cartes desconegudes ens han donat més llum (o més ombres) sobre el personatge en qüestió. En general, però, són textos meditats, reflexionats, fàcilment traçables i que només alguns escrivien.
Però en l’era de les comunicacions digitals i instàntanies, tot això canvia. Gairebé tothom deixa un rastre escrit, moltes vegades poc o gens reflexionat -pura brossa bítica-, en diferents mitjans, la informació es multiplica i es fragmenta, les relacions augmentes i també el rastre que deixen… com investigaran els historiadors del futur aquestes relacions, com establiran el perfil de les personalitats, com estudiaran l’epistolari digital? Hauran de repassar correus electrònics, blogs, xats, twitters, jaikus i demés? Les lleis de privacitat els ho permetran? Es trobaran discs perduts amb arxius de correus electrònics desconeguts? Com sabran quins son els missatges originals i no simples còpies o impostures?
Sigui com sigui, sembla clar que hauran de canviar la imatge de la vella biblioteca amb papers antics i llibres polsosos per entorns tecnològics: aranyes, robots, cercadors, algoritmes i filtres seran les noves eines.
Comments:
marinetix - Nov 3, 2007
Quina reflexió més bona! No hi havia pensat mai. M’he imaginat que el rastre que hom deixarà no serà més que milers de milers de bocins raquítics d’un grandiós mirall trencat, repartits en un bastíssim mar de bits. Però bé, ja s’ho trobaran! ;-)
Manel - Nov 3, 2007
Fet i fet, marinetix, és això: no som més que gotes dins d’un bastíssim mar de bits, com tu dius. T’imagines, haver de destriar de quin riu prové cada una de les gotes del mar?
bitsenbloc » Blog Archive » Enllaí§os del.icio.sos - Nov 4, 2007
[…] Epistolari digital - L’historiador del futur, o serà un hacker o no serà ;-) […]
