Comences a córrer i vas carregat de cames, amb la respiració irregular. Passat un temps, el cos s’ha habituat, gaudeixes de la carrera i tot s’ha sincronitzat. Començar sempre costa, però després l’esforç paga la pena. I ara ja no parlo només de córrer.
Comments:
joan marc - Jun 2, 2010
doncs imagina’t quan arribis a meta de la mitja de Granollers…….recorda, febrer 2.011 (ufffff, quina pressió ) una abraçada JMFV
Manel - Jun 2, 2010
D’acord, d’acord, m’ho apunto. Hauré de recuperar el planning d’entrenament que em vas preparar ja fa uns… anys? Uf!
