El transport de les mercaderies a nivell mundial provoca part de la contaminació ambiental: sigui per via marítima, aèria o terrestre, la petja contaminant es deixa notar: vessaments de combustible i transports involuntaris (o descuidats) d’espècies fora dels seus llocs d’origen, contaminació ambiental, destrucció del paisatge i construcció de vies de transport, contaminació sonora…
A l’ecoperiódico parlen de com al Regne Unit s’estan plantejant reduir part d’aquesta contaminació prohibint la importació de productes orgànics foranis. Això, però, no és més que disfressar de verda una mesura que és més proteccionista que altra cosa. La prohibició reduirà en uns nívells ínfims la contaminació, mentre que tancarà oportunitats a productors de països en desenvolupament que poden tenir una oportunitat a casa nostra. És aprofitar-se del més dèbil.
Serà més efectiu redissenyar les vies i els mitjans de comunicació (carretera, ferrocaril), les xarxes de distribució (zones logístiques amb alt trànsit de camions, nusos de distribució que impliquen la construcció de carreteres), i els hàbits de consum que no pas tancar els nostres mercats a productes foranis que no tenen un impacte brutal sobre la nostra economia. Perquè aquest tancament si que tindrà un impacte brutal en economies de països probres que podrien trobar en aquests productes una nova via de desenvolupament de la seva agricultura, ja que els seus mercats no són capaços d’absorbir aquests productes: falta de consumidors, de canals de distribució, de poder adquisitiu…
Només cal fixar-se en el desenvolupament de les nostres indústries i agricultura: s’han desenvolupat dirigint-se al mercat local i amb una petja ecològica mínima, o s’han dirigit a un mercat global, a nous mercats, sense preocupar-se de contaminacions ni conseqüències econòmiques al lloc de destí?
No siguem cínics, si us plau.
