La multitasca ens goberna.

Ens valorem per la capacitat de portar diferents temes i tasques alhora, simultàniament, i ens regim per la velocitat i el canvi entre tasques, entre el control de diferents conjunts d’informació alhora i el pas de l’un a l’altre en un moment. Immediatesa i visió de conjunt, flexibilitat.

Sona bé. Però aquesta immediatesa, aquest pas continu d’un tema a un altre amaga o no permet, moltes vegades, una reflexió més tranquil·la, més profunda: no tenim prou temps per valorar tots els pros i contres, perquè ja hi ha un altre tema en cua cridant a la porta, demanant la nostra atenció.

L’entorn gràfic de finestres que domina avui en dia la informàtica és un gran i extès exemple: si mirem qualsevol captura de pantalla d’un ordinador sempre es veuen unes quantes finestres alhora: diferents temes, diferentes accions, totes alhora, totes competint per l’atenció de la persona, amb conjunts d’informació i botons i opcions arreu. En qualsevol moment, a més, pot arribar un avís de correu, o un xat, un avís d’actualització o quelcom similar. Distraccions, en suma.

Realment som capaços de fixar-nos en tot alhora? I, sobretot, de resoldre-ho correctament? No, segur que no. Els ordinadors estan fets per la multitasca, pel salt ràpid d’una tasca a una altra. Però ells només esperen decisions, accions: les nostres. I aquestes es prenen en base a una reflexió, per la qual cal temps i concentració, eliminar les distraccions.

No es tracta de no poder fer multitasca i de no poder portar diferents temes alhora, és clar que no. Però es tracta de no portar-ho fins a l’extrem, de saber programar i repartir el temps necessari per cada cosa, eliminar les distraccions de l’entorn i ajudar a concentrar-nos. Si no, tens molt risc d’acabar saltant d’un tema a un altre, però sense realment avançar en res.

Sembla que cada vegada ens n’adonem més, d’això. Tornant a l’exemple dels entorns gràfics: estem arribant al final dels entorns de finestres tal i com els coneixem? Canviarem de finestres d’aplicacions a tasques, eliminant la xavalla visual accessòria?

Algunes aplicacions i serveis ja comencen a actuar en aquest sentit (els controls de les noves versions de MS Office, els nous menús de Gmail, algunes interfícies com Unity o Gnome): potser qui marcarà tendència seran precisament les interfícies mòbils: la manca d’espai fa que s’hagi d’aprofitar molt bé el que es mostra (informació i controls), tot de manera contextual, adaptada al moment i al que es necessita; es guanya espai, però també focalització i concentració.

Es qüestió de temps que a mesura que aquestes interfícies s’apliquin a dispositius més grans, amb me? tamany de pantalla i també més potència de càlcul (i per tant, amb més possibilitats d’aplicacions d’oficina o professionals) el que s’aprengui en quan a usabilitat i ergonometria s’apliqui a sistemes més tradicionals, fent que aquests evolucionin i responguin oferint accions personalitzades segons el context (interpretació semàntica de les dades?), filtres d’avisos o interrupcions inteligents, salts entre tasques o respostes a accions complexes.

Sigui com sigui, el temps d’oferir informació i botons sense cap mena de filtre comença a passar: un excés d’informació és soroll, un excés de possibilitats és distracció.


Comments:

Manel - Nov 6, 2011

No, la salvació no ens la donaran pas aquests ginys, ens la donarà saber com usar-los: ells només ens distreuen quan nosaltres els diem que han de fer-ho…

Joan GS - Nov 5, 2011

Ai, Manel, que malament que anem, si la salvació ens l’han de portar els ginys que més distracció ens donen: els mòbils ens ho ofereixen tot a tot arreu i en qualsevol moment. Jo crec que l’unica salvació és trobar-te la bateria descarregada. Aleshores sí que et concentres… per trobar un endoll!