Sovint sentim a parlar de fractura digital, i per il·lustrar el tema es donen números i més números (índex de penetració d’internet a les llars, ús de la xarxa i les noves tecnologíes, diversos índex d’ús i funcionament de la xarxa, número d’ordinadors per habitant, connexions per 1000 habitants, etc…) i es van fent campanyes (normalment no gaire exitoses) per intentar reduir-la.
Aquesta és la fractura digital que podríem anomenar vertical, la que permet o no accedir a la xarxa, la que està relacionada amb la infrastructura i el maquinari.
Hi ha, però, un altre tipus de fractura digital. I aquesta no està relacionada amb l’accés a les eines, sinó l’ús que se’n fa d’elles. Es pot fer un ús monodireccional, de consumidors passius, rebent informació de versions digitals de mitjans analògics (premsa, ràdio, televisió) ja existents, o es pot fer un ús bidireccional, consumint però també produint informació. Per contraposició amb l’anterior model de fractura digital, aquest podríem anomenar-lo horitzontal.
I quina és la diferència entre un ús mono o bi-direccional de les eines d’informació? Quin és el perill de la fractura digital horitzontal? Simplement, seguir amb un model d’emissió d’informació com l’actual o bé passar a un altre model, ja no d’emissió d’informació sinó de relacions socials i de producció distribuida, de validació de la informació, no només per part d’uns quants sino per part de tothom.
Es tracta no només de disminuir tant com es pugui la fractura digital vertical, sino de treballar per reduir també la horitzontal, d’explicar i ampliar el funcionament de les eines que van apareixent i el que poden arrivar a representar per un canvi social real.
Quants dels usuaris d’Internet del nostre país fan servir la xarxa per crear comunitat, per debatre, per intercanviar idees, i quants d’ells només la fan servir per baixar-se arxius? Sí, entre aquests dos punts hi ha tot un ventall d’usos, i cap d’ells no és excloent d’un altre, però el que vull és destacar precisament el que comentava abans: quants d’aquests fan un ús monodireccional i quants d’ells un ús bidireccional? Es pot veure un canvi generacional en l’ús, en el nostre cas, de la xarxa? Els natius digitals ho usen més que els immigrants digitals, com els anomena en Mor?
Si s’arriba a produir una fractura d’aquest tipus, tindriem, d’una banda, persones que sabrien fer un ús pràctic de la informació, que serien capaços de gestionar el seu coneixement i crear xarxes i treure’n un profit (que no ha de ser forçosament econòmic, que no hauria de ser forçosament econòmic en la majoria dels casos), mentre que de l’altra tindriem usuaris que saben fer anar el programari i les màquines, que saben trobar coses a Internet, però poca cosa més, simples receptors digitals d’informació. Seria un cas similar al dels analfabets pràctics. I una altra gran oportunitat perduda per a fer una societat més justa.
Comments:
Societat de la Informació - Mar 2, 2006
Realment encertat el post. Poca gent treballem en aquesta línia. Per als poders públics el que conten son les dades d’accés a les TIC. Pels agents socials també és de gran importància l’ús que en fem. Però això, es clar, sembla més difícil de medir. El que no podem fer es caure en l’error de generar nous consumidors d’informació per incloure’ls dins d’aquest nou mercat, per a això potser que restin allunyats de la tecnologia. Cal fer persones crítiques en l’ús de la tecnologia, i que siguin partícips de la circulació de la informació.
