Camino per boscos obagosos, xops i curulls de molsa, pujo a cims ventosos, passejo per clarianes solejades, m’enfilo als roquissars, deixo que el sol m’escalfi i que el vent em parli…
Cerco el refugi dels espais oberts, la companyia de la solitud; intento fugir dels dubtes, d’allò que m’atenalla i m’empresona.
Però no puc.
Com fugir de tu mateix?
Comments:
marinetix - Jan 1, 2010
Aquí rauen tots els nostres mals, en voler fugir de nosaltres mateixos! … quan la veritable felicitat seria autoconèixe’ns profundament, en lo bo i en lo dolent. Més que córrer milles enllà inútilment, perquè no aturar-nos i mirar-nos endintre?
marinetix - Jan 1, 2010
Ai, m’he oblidat La Pregunta: Què t’atenalla? Què t’empresona?
