Avui, en passar davant dels Jutjats de Terrassa, em trobo un seguit de gent que es manifesta demanant que s’aturi l’empresonament d’en Franki, condemnat a dos anys i 7 mesos de presó per despenjar una bandera espanyola de l’Ajuntament de la ciutat durant la festa major del 2002.

Em sona el cas, busco informació i no en trobo gaire (1) , algú diu que els joves varen anar contra la Policia Municipal per poder despenjar la bandera, d’altres diuen que va ser la Policía qui va carregar violentament contra els joves (1, 2), ho comento amb companys i em diuen que si, que la cosa sembla que no està gaire clara.

Aldarulls i brega amb la policía apart (caldria veure versions), a mi no n’entra al cap que es pugui condemnar a algú a dos anys i escaig llarg de presó per despenjar una bandera, en aquest la espanyola. Tant significa aquest tros de drap? No hi ha coses més importants?

No entenc que per despenjar una bandera et caigui això, o que per molestar a la SGAE et pugui caure també una de bona i que, en canvi, per robar, matar, apallissar o coses per l’estil les penes siguin a vegades de “pena”. En quina mena de legalitat ens estem movent que es permeten aquestes coses? Diu que els jutges es limiten a aplicar les lleis aprovades pel govern. Potser si que en part és veritat, això, però ahir mateix escoltava un fiscal comentar (arrel de l’alto el foc d’ETA) que els jutges poden decidir també la gravetat o no de la pena en funció de la situació social (és allò de l’alarma social?), si és així, quina gravetat pot tenir que es cremi una bandera, en el comú de la societat? O es que aquest jutge va tenir una visió particular de la societat i és la que va aplicar?

Si no ens equipem amb unes lleis més justes no anirem enlloc. Si no deixem enrere conceptes decimonònics de patria, religió, rei, exèrcit i d’altres i ens aferrem a uns conceptes que cada vegada són menys vàlids tal i com s’entenien fins ara, no anirem enlloc, el sistema judicial es quedarà enrera, petrificat i cada vegada menys valorat per la societat.

Necessitem lleis més justes. I jutges capaços d’aplicar-les.

(1) El Diari de Terrassa no té edició on-line, que jo sàpiga.