Una vegada retirada tota la població civil dels assentaments israelians a la franja de Gaza, i pràcticament desmantellats aquests, una de les qüestions que quedaven pendents era què fer amb les sinagogues.

Si la retirada de Gaza ja havia perjudicat polí­ticament Sharon, la decisió de l’exèrcit de tirar-les a terra podia suposar-li el toc de gràcia envers un paí­s amb una comunitat religiosa polí­ticament molt forta. Finalment, però, el Tribunal Suprem no va permetre aquest enderroc i es van buidar completament de sí­mbols religiosos, deixant només edificis. D’aquesta manera, es podria salvar una mica la cara, en no deixar enrera cap espai religiós que pogués ser profanat. Com a mí­nim, polí­ticament parlant.

No han passat unes hores de la retirada de l’exèrcit, que els palestins de la franja han entrat als antics assentaments i han acabat cremant alguns d’aquests edificis, sense que l’Autoritat Palestina hagi pogut impedir-ho. I és que, per molt que els haguéssin buidat de menorahs i d’estrelles de David, els edificis s’havien construit per ser sinagogues. Els mateixos edificis eren sí­mbols religiosos. No sé si Sharon ho tindria pensat, però en aquests cassos poques coses solen deixar-se a l’atzar, em penso. Si és així­, la jugada li ha sortit rodona: Ell s’ha retirat de Gaza, finalitzant una ocupació militar de 38 anys que ja no tenia el suport de gran part de la comunitat internacional, i pren doncs la iniciativa en els gestos de cara a l’exterior, i de cara a l’interior, ha retirat els sí­mbols religiosos per tal que no siguin profanats. Corresponia a la Autoritat Palestina controlar la situació, i que no hi haguéssin problemes i no ha estat capaç de fer-ho.

Missatge implí­cit: Israel fa el sacrifici, cedeix territori i es replega, i l’Autoritat Palestina no té la capacitat de controlar ni a la seva gent ni a les organitzacions que hi ha al territori.

Això pot proporcionar nous arguments a Israel? Segurament Sharon ho farà servir no per fer atacs militars dintre de la franja, sino per carregar-se de raó respecte al mur de “seguretat” i sobre la inviabilitat de la descolonització de Cisjordània, sabent a més que la distribució en el territori de les colònies i la proporció numèrica li és més favorable en aquesta zona.

D’altra banda,

  • Serà capaç l’Autoritat Palestina de millorar les condicions de vida dels habitants de la franja, de potenciar mí­nimament l’economí­a de la zona i donar-los una mica d’esperança de futur?

  • Si és així­, seràn els palestins (i no només l’Autoritat Palestina) capaços d’arraconar els radicals?

  • Tot i tenir ara un territori no fragmentat, serà possible una millora tenint en compte els controls i les mesures al voltant del perí­metre?

  • O senzillament s’han simplificat les tasques de control per part del Tsahal, estalviant-li les despeses i els maldecaps d’haver de protegir una poblacio minúscula i dispersa en un territori hostil?

Molts dubtes per un territori tan minúscul i tan carregat de problemes i raons com aquest.