Tothom ha de poder competir en igualtat de c0ndicions. Això, mentres les empreses occidentals son les que s’emporten la immensa majoria del pastís, no té problema. Produir en països més barats (Àsia, Mèxic, el magrib), obrir nous mercats als nostres productes, instalar centres de tecnologia a països més barats (la índia), fer-se amb les grans contratacions per infrastructures (comunicacions, oleoductes, ports)…

Però s’ha acabat aquesta fase. Nous jugadors han entrat en escena: empreses xineses es fan amb contractes de tot tipus a l’Àfrica i sud-Amèrica, Lakshmi Mittal compra Arcelor per crear Arcelor Mittal, una empresa dubaití s’intenta fer amb la gestió de ports americans

Algú es pensava que la resta del món es quedaria quiet veient-les passar?

La globalització és de tu a tu. Per tothom. I així ha de ser.

Però enteneu-me bé: no vull que els nous jugadors copiin els mètodes dels antics. Vull que tothom pugui beneficiar-se del comerç amb tothom, que els fluxos siguin bidireccionals, que els beneficiats d’aquest comerç estiguin a tot arreu i a tots els nivells. No vull uns nous ricatxots immensos, vull que tothom tingui la oportunitat de viure millor. I això ho hem de tenir tots ben clar, tant els ciutadans com els governs: menys retòrica, i més comprensió i acció.

Si només val per uns quants, la globalització no valdrà per res.


Comments:

pqs - Jan 1, 2007

amen