Tothom ha de poder competir en igualtat de c0ndicions. Això, mentres les empreses occidentals son les que s’emporten la immensa majoria del pastí­s, no té problema. Produir en països més barats (Àsia, Mèxic, el magrib), obrir nous mercats als nostres productes, instalar centres de tecnologia a països més barats (la índia), fer-se amb les grans contratacions per infrastructures (comunicacions, oleoductes, ports)…

Però s’ha acabat aquesta fase. Nous jugadors han entrat en escena: empreses xineses es fan amb contractes de tot tipus a l’Àfrica i sud-Amèrica, Lakshmi Mittal compra Arcelor per crear Arcelor Mittal, una empresa dubaití­ s’intenta fer amb la gestió de ports americans

Algú es pensava que la resta del món es quedaria quiet veient-les passar?

La globalització és de tu a tu. Per tothom. I així­ ha de ser.

Però enteneu-me bé: no vull que els nous jugadors copiin els mètodes dels antics. Vull que tothom pugui beneficiar-se del comerç amb tothom, que els fluxos siguin bidireccionals, que els beneficiats d’aquest comerç estiguin a tot arreu i a tots els nivells. No vull uns nous ricatxots immensos, vull que tothom tingui la oportunitat de viure millor. I això ho hem de tenir tots ben clar, tant els ciutadans com els governs: menys retòrica, i més comprensió i acció.

Si només val per uns quants, la globalització no valdrà per res.


Comments:

pqs - Jan 1, 2007

amen