Google ha presentat una versió censurada (retallada) del seu navegador i dels seus serveis per a la Xina. La versió xinesa, google.cn, disposarà  d’un llistat de paraules sobre les quals no es permetran fer recerques, i tampoc no es podrà  accedir a serveis de xat, weblog o correu.

O sia, Google es plega a les exigències del govern xinès per tal de poder entrar a competir en l’emergent mercat d’aquell paí­s, i es limitarà  a presentar només serveis (parcials) de cerca, o sia, ha fet el mateix que altres companyies (Yahoo, Microsoft, si no recordo malament) que donen suport tecnològic als serveis de censura que el govern té sobre la xarxa o que presenten versions també retocades dels seus programes.

El fet, per si sol, no seria tan revelador si no fos perquè Google s’omple la boca parlant sempre dels usuaris, de la comunitat, dels serveis que volen donar, etc… El 23 de gener, fa només dos dies, anunciaven que Google News passava de ser un servei en beta (en proves) a ser un servei ja estable i consolidat, i explicaven alguns dels avantatges del sistema:

By presenting news “clusters” (related articles in a group), we thought it would encourage readers to get a broader perspective by digging deeper into the news – reading ten articles instead of one, perhaps – and then gain a better understanding of the issues, which could ultimately benefit society.

El que no explicaven i ara si veiem , però, és que aquests serveis no els podrien disfrutar arreu (el destacat és meu), sino només els ciutadans d’alguns països.

I el dia 18 de gener, John Battelle explicava al seu bloc que Google havia refusat cedir dades dels seus usuaris al govern nord-americà , cosa que altres (sense indicar qui) sí que havien fet. I encoratjava Google a seguir amb aquesta postura.

Què és doncs, això? Un doble raser, una doble cara, el Google Evil, que ja ha sortit a la llum? O no es més que una estratègia (rastrera) d’adaptació al mitjà , d’aconseguir entrar en un mercat on estava perdent punts davant baidu.com, el gran rival en aquell mercat? Segons Battelle, de nou, estan a Xina, no amb el govern xinès. Ja! Estan a la Xina, d’acord, però perquè ho han fet segons les condicions marcades pel govern xinès. I sent una mica retorçats, si tampoc no ofereixen serveis com el correu o weblogs, tampoc no tenen dades privades dels usuaris, així que tampoc no tenen el dilema moral d’haver de dir que no si el govern els ho demana i córrer el risc de perdre part del pastís…

Fet i fet, tampoc és una postura nova: quants dels mitjans de comunicació que hi havia a Hong Kong abans del 1997 (any del traspas de la sobirania de la (ex-)colònia del Regne Unit a la Xina) deuen quedar ara? I quants d’aquests deuen tenir una línia editorial com la d’abans?

En fi, Google, a veure com ho arregles, si és que pots.