Un apunt interessant sobre els motius de Google per donar servei wifi l’apunta Robert Scoble al seu blog: What’s Google learning from their Wifi network?.

L’argument de Scoble es basa en que la millora dels motors de recerca pot basar-se no només en el pes o importància de les pàgines degut al número d’enllaços entrants, sino també en estudiar el comportament dels usuaris, és a dir, no només en una informació estàtica sino també en una informació dinàmica. Seguint aquest raonament, és clar que el fet d’oferir accés wifi i convertir-se així­ en un ISP dóna la possibilitat a Google d’obtenir de primera mà precisament aquesta informació, aquestes metadades. Es veuen doncs, de seguida, els avantatges per Google d’oferir aquest servei, i més si la zona escollida és la zona costanera de San Francisco, incloent-hi el Sillicon Valley.

Scoble deixa anar també que, tot i la polí­tica de privacitat que Google té, aquesta mateixa polí­tica no cobreix gaires aspectes del tipus d’informació que obtindrien convertint-se en un ISP, informació que, en canvi, els seria utilí­ssima per aquests nous algoritmes.

Potser té raó, en part. Però no ha estat també en part això el que ha estat intentant Microsoft amb el seu portal? No pretén (o pretenia, ja no ho sé) convertir-se també en el portal d’entrada a la xarxa mitjançant els seu buscador, els seus espais, els seus blocs, la seva missatgeria, el redireccionament per defecte a pàgines seves de l’Explorer, amb l’agravant que, a més, tot anava lligat als seus productes software, a les seves tecnologí­es?

Potser si que Google pretén fer una jugada per l’estil. Però també és veritat que, fins ara, Google ha demostrat un escrupulós respecte envers el software amb que s’hi accedeix i s’usen els seus serveis i que, a priori, només sembla una jugada estratègica (i molt intel.ligent, si Scoble l’encerta) per aconseguir la informació necessària pels nous algoritmes i seguir-se essent un dels principals (sino el principal) buscador i mantenint, així­, el negoci que controla i que el fa guanyar munts de diners: cercar informació a la web.


Comments:

Benjamí­ - Sep 5, 2005

Al tanto amb l’Scoble, és la-vos-de-su-amo: http://weblog.bitassa.net/arxiu/2005/02/05/106/

Manel - Sep 5, 2005

Si, amb el comentari que fa de la política de privacitat de Google, com dient “al tanto que son el dimoni pelut” ja se li veu una mica de quin peu calça, però tot i aixíò, el que diu dels motius per oferir accés wifi m’ha semblat interessant. De la resta, ni cas. Il.lustratiu el que tu comentes al teu article, ja té nassos que a sobre es ventin de la tecnologia no-funciona-doncs-apaga-i-engega que sembla que tenen gairebé patentada (patentada? ups, quina idea!)