Només un quasi cinquanta per cent de participació en el referèndum de l’Estatut és realment una pena. Ho és, de fet, en qualsevol votació.

Ara faran anàlisis, elucubracions diverses i cada un d’ells (els partits, vull dir), exposaran les -seves- raons del perquè aquesta abstenció. Després, com ja està passant, cada un d’ells en farà l’ús que vulgui: ignorar-la, maximitzar-la, relativitzar-la, explicar-la… però el fet és el mateix, la gent no va a votar.

Per mi anar a votar sempre ha estat, a més d’un dret, un deure moral: molta gent ha lluitat, patit i s’ha quedat pel matí com per que ara els fem aquest mal pagament. La qüestió, però, és que cada vegada se’m treuen més les ganes d’anar-hi, de votar per partits que no em representen, d’escollir persones que ens han de representar i que sembla que se’n fotin, o que ignorin, tot allò que representen.

Potser el sistema que tenim no es el més bò de tots, però està clar que els que podríen o hauríen de millorar-lo no estan per la feina: la política és cada vegada més un joc brut, un llençar draps bruts, exabruptes i tergiversacions de la realitat per portar-se el peix al cove…. La política no és, hauria de ser, un lloc on discutir CONSTRUCTIVAMENT, cadascú des del seu punt de vista o idees un millor país per tothom, una millor societat? O això només es diu en segons quins discursos? Puaj.

Hem tancat un capítol que ja durava massa, ara anem ja per la feina que interessa: les properes eleccions. Tornem a engegar la maquinària.

Ja és ben trist, haver d’anar a votar només per no fallar els qui van lluitar per això, i no anar a votar per decidir convencut pel teu futur; anar perdent poc a poc la confiança i la ilusió del vot. Després que no s’estranyin que la gent no vulgui passar pel col·legi electoral.

Comments:

Marinetix - Jul 1, 2006

Aquestes reflexions em recorden a certes converses al baretu de davant de la BCT…. …. …. Més que reflexions d’estar per casa, són reflexions de cafeteria en hores de feina!! ;-)) Total , que l'1 de novembre Sant Tornem-hi que no ha estat res, i al maig vénen les grosses, les que ens donaran més feina a nosaltres…. buf… quin estrés… quanta maquinària electoral treballant a tota pastilla… Total, per arribar mb prou feines al 50%!