“[…] failing to recognize that when one declares something to be inconceivable, that is a statement not about what is possible, but about what one’s mind can conceive.”
"Will it go nuclear? Graham Allison, Time Magazine, Jan 16-Jan 23 Issue, 2023"
Aquest és un punt clau i un error que tots, tard o d’hora, cometem en algun moment: que pensem que una cosa no pot passar no vol dir que no passi. És la teoria del cigne negre.
Pensar que una cosa és inconcebible és projectar els nostres desitjos sobre la realitat, sobre com voldriem que fos, no sobre com pot ser. Això només mostra les limitacions de la nostra imaginació, de la nostra adaptabilitat.
Vol dir que ens hem de preparar per qualsevol cosa possible? No, si no volem entrar en la paradoxa de minimitzar el risc.
Hem de tenir ment i mirada oberta, saber que el món i la vida ens poden sorprendre, i que poden passar coses que no ens agraden i no les volem, per preparar-nos (i, si no passen, millor). Tancar-nos en la inconcebilitat del que sigui, és tancar els ulls per no voler saber d’on et vindrà el clatellot.
I, mentrestant, hem de projectar o treballar també el que volem sobre allò que podem fer, el que està a les nostres mans. I gaudir del moment.
Combinar estoïcisme i epicureïsme.
