Se suposa que cada vegada estem més informats: cadenes de notícies de 24 hores a la televisió o a la ràdio, més premsa escrita i d’accés més fàcil: diaris gratuits de fàcil lectura (d’abast local o nacional), versions reduides, per imprimir, d’edicions digitals de diaris de pagament, panells informatius als autobusos o a les parades de metro… notícies i més notícies, a tota hora i en qualsevol lloc.

Però aquest és un esquema repetitiu i enganyós: les mateixes noticies repetides cada mitja hora o cada cinc minuts, o cuinades i filtrades per llegir-les ràpidament en un trajecte de transport públic o fent un cafè ràpid. Tenim la sensació d’estar més informats, però només estem més saturats de la mateixa informació, repetida i repetida, i ens acostumem a escoltar, llegir, consumir informació ràpida, i aquí­ ens quedem. fast-info.

I la informació no és només això: cal pair després allò que llegim o escoltem, cal reflexionar-hi i fer-nos-ho nostre, valorar-ho, sopesar-ho. Aquesta és la única manera de que la informació sigui útil. D’altra manera no serà altra cosa que una nosa inútil. Com el greix del fast-food.


Comments:

Dragoncete - Jan 3, 2007

Ja ho pots ben dir… a vegades no hi penses una mica i ho paeixes fins que no parles de la informació amb algú, llavors pares a pensar en el discurset que estàs pronunciant i et plantejes si és això el que penses… 1984 potser no és tan lluny, ni enrera ni endavant en el temps ;)

pqs - Jan 3, 2007

Tens raó. Però jo afegiria que, no només cal païr la informació, si no que cal cercar-la, un no s’ha de conformar amb allò que es troba en les quatre televisions i diaris de torn. Internet ens permet trobar fonts!

Dammy - Jan 3, 2007

Pero el problema es que en la actualidad todo va muy rápido, supongo que demasiado rápido como para que nadie se detenga a pensar y a plantearse lo mismo que tú tratas de hacernos plantearnos a los que te leemos. Un blogsaludo.

Manel - Feb 4, 2007

D’acord amb tú, Pere: cal cercar la informació, no esperar a que ens la portin precuinada, però això és el que fan precisament aquests mitjans, i aquesta és la informació de la que s’alimenta molta gent, encara. Per això feia només menció d’aquests mitjans. Dammy, vamos rápido, tienes razón. Precisamente por eso hay que hacer el esfuerzo de ir parando a reflexionar, aunque quizás no sea sólo la velocidad, sino nuestras ansias por querer hacer o abarcar demasiadas cosas. Es cuestión de criterio: hasta aquí­ llego, hasta aquí­ no. No?