En comptes d’estar informats, estem enganxats a la informació. No ho dic jo, ho diu Carlos Molina a la última newsletter de David Bonilla, i hi estic d’acord.
El model de negoci actual de la majoria dels mitjans de comunicació actuals és guanyar diners per:
- anunci servit i,
- les suscripcions (en menor mesura)
Aquest és un sistema pervers, que posa la quantitat davant la qualitat, i que fa que moltes notícies (informació) es redactin per guanyar clicks i servir més anuncis (pescaclics), i si les notícies han de tenir poc contingut o aportar res, doncs així sia mentre aportin gent.
Aquest model no pot créixer gaire més i, si ho fa, serà carregant-se encara més l’ecosistema informatiu i la salut democràtica de les nostres societats (serà això també una d’aquelles externalitats dels models econòmics?), que sembla que encara ens creiem que per tenir molta informació (material de lectura?) a l’abast, estem informats.
En tot cas, diu l’article que que el model de negoci ha de canviar, que el lector s’ha de convertir en el client… i hi estic d’acord: per això, però, s’han de fer notícies (informació) de qualitat, per la qual si que estaríem disposats a pagar, amb el que creixeria el negoci… però no sembla ser així, sembla que no canvien els resultats… o si canvien alguns resultats?
La cosa és si el negoci ha de créixer o s’ha de mantenir, i això depèn des d’on s’enfoca, de l’objectiu, no?
Des del moment en què parlem d’una indústria informativa, potser ja no apuntem bé les coses: una indústria informativa voldrà vendre productes i guanyar cèntims, i això és el model actual (o no tan actual): posar un mur de pagament que et deixa veure dos o tres notícies gratis i et serveix menys anuncis no és la solució perquè segueixen venent notícies pescaclics i sense qualitat i mostrant anuncis encara que paguis, perquè és on guanyen cèntims ells també. És clar que no els funciona la solució, perquè no han canviat.
I nosaltres perdem temps i diners, així que no és una bona inversió, si ens ho mirem també per aquesta banda.
Potser no cal tenir la portada actualitzada permanentment: la diferència està entre donar informació (que es cou més lentament, i té context) o donar notícies, i tractar el lector com un client també: no m’ofereixis anuncis que no vull veure, dona’m contingut que em faci pensar i m’expliqui què passa i perquè. Ja hi ha gent que ho està fent, i li funciona. Però potser no esperen un compte de resultats i beneficis industrials, potser el seu interès és informar (tot pagant factures, és clar).
Això, però, no es fa sol: també cal un canvi en la manera de consumir la informació per part del públic (i la expressió consumir la informació ja fa una mica de feredat) i aquí rau també part del problema: que tot el que consumim ho volem ja i immediat, usar i llençar, ja siguin begudes pel carrer, menjar ràpid o les notícies (quantes notícies recordem, de les que hem vist o llegit? Quantes comprenem o quantes analitzem?)
Cal que ens informem, no que consumim notícies.
