El potencial comunicatiu de la xarxa és enorme, i la relació cost-benefici pot ser, sens dubte, molt profitosa.
En l’àmbit polític això també es veu així, i no hi ha partit que no tingui pàgina web, ni tampoc candidat sense pàgina pròpia. Alguns valents fins i tot tenen weblog, i n’hi ha que ho proven amb eines com twitter i facebook.
Però la xarxa va molt més enllà i pot fer molt més per la democràcia que ser una altra tribuna des d’on exposar idees: a internet es poden organitzar campanyes de màrketing viral no factibles en altres mitjans, coordinar xarxes socials de suport, intercanviar idees i mantenir diàlegs de tu a tu, i es poden fer també d’altres accions com recollides de signatures o fins i tot recaptació de fons.
És en aquestes petites accions o, millor dit, en la suma de totes aquestes petites accions on resideix el veritable potencial de la xarxa com a eina política: la multiplicació exponencial i quasi immediata de petits esforços o petites accions poden tenir el mateix abast o la mateixa influència que grans accions fetes per pocs (pocs que habitualment solen tenir uns interessos molt determinats, parlant de política).
En les primàries nord-americanes, la sorpresa de Barack Obama no està només en el seu discurs (il·lús i poc concret per alguns, encoratjador i fresc per d’altres), sino en els seus mitjans: L’ús de campanyes virals ha permès al senador d’Illinois recollir els fons necessaris per enfrontar-se a la totpoderosa Hillary Clinton, a priori l’escollida per l’establishment demòcrata i amb uns fons econòmics per afrontar la campanya inicialment molt més grans, però provinent de menys mans (la distribució de petits donants és molt diferent segons el candidat): això dóna molta més llibertat per establir discursos i posteriors accions que no venen (tan) condicionades pels donants a la teva campanya.
De totes maneres, el nostre sistema polític és molt diferent del nord-americà en l’aspecte de finançament, però el mitjà que permet campanyes virals, concentracions ràpides, accions coordinades de grups dispersos és el mateix. Potser només haurem d’esperar a que la societat estigui més connectada, a que més natius digitals tinguin edat de votar i d’actuar políticament.
