És un fet que a Internet podem trobar més informació que en d’altres llocs, més diversa, amb menys censura, contrastar-la, enllaçar-la, comentar-la… també trobem serveis de qualitat, a cap o baix cost, i la combinació de serveis i informació, i la facilitat de les eines existents per trobar ambdues coses creen una competitivitat per oferir productes que només sembla beneficiar al navegant/consumidor, en definitiva, ens dóna més llibertat per trobar allò que busquem, sigui informació, serveis o productes.

Però… ens fa més lliures?

Una persona que conec ha estat buscant un bitllet per tornar al seu paí­s. Per diversos motius, ha hagut de retardar aquest viatge, cosa que ha encarit el viatge. I, per postres, ara s’ha trobat que, del matí­ a la tarda, el cost del bitllet s’ha incrementat en 500 euros. Tots aquests tràmits els ha fet fí­sicament, en una agència de viatges. I perquè no ho mires per Internet? Dit i fet: ho mirem per Internet, i trobem preus (una mica) més barats, però si els vols comprar has de pagar amb targeta, per la xarxa no s’accepta cap altre mitjà de pagament.

Ai, las! Llibertat, si, però amb condicions: Has de pertànyer al club dels que tenen targeta. Condicionaments per poder gaudir dels avantatges de l’agència virtual.

A vegades estem tan ficats en el nostre món, en el nostre entorn, que donem per fetes, per evidents, coses que potser no haurien de ser-ho: quantes vegades hem de estar donats d’alta, ser socis, pertànyer a alguna cosa per gaudir dels immensos avantatges que això ens proporciona? d’això en podem dir llibertat per escollir, o ens deixem atrapar per uns quants caramels?