Vist l’èxit de l’iPad, tothom s’ha posat a seguir-li els passos a Apple: qui més qui menys prepara els seus dispositius per rivalitzar, o intentar-ho, amb el d’Apple. Diferents tamanys de pantalla, carcasses, colors, dissenys, sistemes operatius… però tot el que es presenten son clons del mateix: ningú dubta de l’encant de l’iPad, però se li ha acabat realment la imaginació als fabricants? O senzillament tots volen el seu tros de pastís, de la gallina dels ous d’or?
Els fabricants tenen una acusada tendència a exprimir qualsevol idea nova per treure’n el màxim benefici, “ensenyar-nos” que allò és el que més necessitem en aquell moment i, pel camí, oblidar bones idees o qualsevol cosa que no olori a beneficis segurs donades les “tendències”; si més no, la majoria.
Però això serà tot? No hi ha res més enllà d’aquesta idea, d’aquests tipus de tablets? Només millores i segones versions?
Cercant una mica es poden trobar d’altres propostes, algunes de les quals poden semblar agosarades i d’altres no simples idees però que van més enllà: l’Adam de Notion Ink, amb la seva pantalla visible sota llum solar (à la tinta electrònica) i tot el seu software dissenyat expressament, o la gent de Kno, que presenten un model de tablet especialment pensat per a estudiants, un aparell substitut de llibres de text i llibretes per apunts, amb un tamany correcte per les tasques que proposa, o veurem què passa amb les idees que es veuen de tabletes amb dues pantalles, a mode de llibre (la versió 2 de l’olpc, per exemple).
Dit d’una altra manera: solucions que van més enllà o que busquen usuaris amb necessitats molt concretes, fora de la gran massa comercial, i que obren noves vies: els tablets que ara semblen d’allò més modern no han fet més que obrir un nou camí per explorar; veurem què queda, o que surt a la llum del sol quan es retirin les aigües.
